dilluns, 6 de juliol de 2009

ESCATRON, viatge als Monegros amb moto






Corria el mes de maig quan en Jose Luis Kojack va organitzar, amb l'ajut proper de seva dona i la col•laboració de la Lulú i d'en Unpezz, una sortida-concentració de motos BMW clàssiques als Monegros, concretament a Escatrón. La sortida va ser un èxit d'organització. A nivell antropològic també va tenir algunes lectures interessants.
Potser cal posar-se en la pell d'en José Luis quan aconseguia portar a més de cent persones al seu poble i on la seva alcaldessa el va nombrar "pregonero de honor". L'emoció d'en José Luis era profunda i sincera i es remuntava a la seva infantesa corrent pels carrers estrets i jugant per les runes del monestir. Segur que també li passava pel cap la seva adolescència quan van haver de marxar a Barcelona a buscar-se la vida, on es va formar professionalment i on viu fa ja un munt d'anys.
Impressionant la caravana de motos, més de 60 BMW clàssiques pels carrers d'Escatrón on els veïns ens saludaven en veure’ns passar i passar.
També va tenir interès l'acte de la benedicció de les motos. Alguns de nosaltres remugàvem però com ens sabia greu trencar l'acte, ens deixarem fer. El capellà era un cura polonès perdut al Monegros que va intentar sense èxit donar solemnitat a l'acte posant-se una estola i parlant solemne. Finalment va fer una passada rapida per les motos i es va afegir a la gresca refrescant als assistent amb la pròpia agua beneïda, esgrimida com una mena d'arma aquàtica contra el nostre agnosticisme galopant, aquest cop sobre les nostres motos.
Finalment després d'un dinar pactat per carnívors, va arribar l'hora de la rifa. Pacient de mi, vaig situar-me per gravar el que creia que seria un parell o tres de detalls. Doncs no, van passar un, dos tres, vint, trenta-tres. cinquanta-vuit, seixanta-dos i fins a els cent viatgers van obtenir un petit detall de la organització. A mi amb van tocar uns guant d'estiu de pell !!!
Només com a última reflexió: es curiós com els pobles la gent tenia un malnom pel qual tothom es coneixia. Ara amb els "foros" d’Internet la gent tornar a tenir "nicks" i molts només ens coneixem pel nick i no pel nom. El meu és delericte. No patiu amics, el meu “malcognom” és surador i encara suro.