dilluns, 24 d’agost de 2009

sobre les Bandes de Caçadors-recol·lectors

Moltes són les característiques de les bandes i en podem parlar. Una d'elles es que justament el parentiu és l'element integrador de la societat i la família esdevé la principal estructura de poder, en el sentit més estricte de jerarquia i de dominació tant de genere com generacional.
Ho comento perquè semblaria que a una entrada anterior, deia d'Aranzadi que defensava una opció personal de caçadors-recol·lectors on ni la familia fos una estructura de poder.
És un ideal de societat, perquè el poder de les jerarquies i la dominació d'un individuu sobre altres ja el trobem als primats, no diguem als grans primats. Cal suposar que ell ho deia perquè era una societat més igualitària i on no hi havia estratificació social, ni poder centralitzat coercitiu, sense exèrcit, policia, ni castes professionals religioses, ni burocràcies administratives, ni estructures judicials. Sembla poc però potser és el màxim grau de llibertat i reciprocitat més gran que mai ha tingut la humanitat. Es clar que ell suprimiria encara el parentiu, això ja seria una mena d'Arcadia que possiblement mai no ha existit.

diumenge, 23 d’agost de 2009

divendres, 21 d’agost de 2009

ELECCIONS "DEMOCRÀTIQUES" A L'AFGANISTAN


Una jornada electoral, on la joia de la democràcia, ha triunfat altre cop a Afganistan. Com no podia ser d'una altra manera, com flors en primavera, la democràcia s'escampa pel món com a manifestació de les al quotes de convivència i benestar del privilegiat Occident. Cal escampar el respecte pels tres poders que germinaran i s'escamparan per totes les nacions, vull dir Estats. Encara que calgui exportar-les d'occident a sang i foc, encara que sigui fent morir, vaja matant, a la població autòctona i inculte que no coneix els beneficis de la democràcia occidental. Ahir, una jornada tranquil·la amb més de 50 morts, centenars de ferits i col·legis electorals atacats, amb bombes talibanes o sota el foc amic de la OTAN, si és el mateix; amb dones votant amb burka , són elles les que estan sota l'amagatall? i qui les ha deixat/obligat a votar?; amb targetes de votació falsificades o menors d'edat votant o comprant i venent vots.

Campanya electoral del president Karsai: promet al homes d’un facció d’un grup de senyors de la guerra que si el voten traurà una llei que els permetrà castigar a les seves dones sense menjar (la violència física ja es dona per descomptada) si no els donen satisfacció sexual setmanal?.
Als Pastuns, fa uns mesos ja els va concedir la restitució del codis
d'honor que permetian matar a la filla, dona o germana violada per salvar l'honor familiar. http://www.elpais.com.uy/09/04/09/pinter_409929.asp
A canvi d'aquests recolzaments rebran més poder al nou executiu (més poders pels senyors de la guerra de cada etnia)http://www.nortecastilla.es/20090818/mundo/etnias-afganas-decidiran-urnas-20090818.html


Home ... quins collons tenen aquest de la OTAN ...Clar que si en nom de la democràcia i de Déu (el déu dels cristians eh !!!) s'ha bombardejat un país amb una cultura tan antiga com L’ Iraq, què es pot esperar quan imposen la democràcia burgesa capitalista occidental a un país amb una estructura que ni políticament, ni econòmicament , ni social res té res a veure amb aquesta forma de poder sorgida embrionàriament de la revolució francesa i elevada als altars en els dos últims segles.

Ara el president diu que ha tret el 60% i que no caldrà una altra volta. Malgrat la segura topinada pactada amb la OTAN, més val donar-ho per bo. Una segona volta encara portaria 50 ó 100 morts més. ¿Val un sol mort aquesta democràcia? ¿En val alguna de les que coneixem? és cert que els últims 50 anys han deixant a la gent occidental, Europa, EE UU o Japó, una mica tranquils i amb la panxa contenta, i hem passat de proletaris a consumidors, però no oblidem com està de mal repartida la riquesa entre las classes socials a la nostra societat i com està de ben repartida la pobresa entre la resta del països del tercer món. I mentre s'accentuen les diferencies entre uns i altres ens passem els dies , el mesos, als anys, alabant les virtuts del govern dels tres poders i el hipotetic control del mitjans de comunicació sobre ells.
Sí. Visca la democràcia estratificada i estratificadora i la seguirem exportant, això sí donant temps als nostres sacrosants líders mundials i a les grans multinacionals que els sostenen a agafar noves quotes de poder als territoris conquerits econòmicament; encara que ara ja no hi anem, gràcies a déu, de la mà de la Santa Mare Església per a beneir-los.


Ara ja no calen legitimitzacions divines, n'hi ha prou amb les econòmiques de les multinacionals i la força del exercits d’ocupació, si s’escau.

dimarts, 18 d’agost de 2009

ANTROPOLOGIA POLITICA : UN COMENTARI ANÒMIN DE artp.

A la entrada del
dimarts, 4 / agost / 2009
Creus en la justicia? A les Ordalies almenys hi havia espectacle

He tingut l'honor de la resposta:

1 comentaris:
Anònim ha dit...
realment, genial; .. però... quina és la sol.lució?.

... la revolució ácrata/autogestionaria?.
... o intentar fer fora el poderós, per ocupar el seu lloc?.

artp.

6 / agost / 2009 23:27



Difícil resposta.
comentarem una aportació de Juan Aranzadi, un antropòleg basc,discutible i discutit (http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1011433) per les seves posicions extremes i oposades en el temps. Primerament, estava pel canvi social violent (havia estat molt proper al pensament d'ETA poli-mili) davant la impossibilitat de fer-ho de cap altra manera i ara, (veieu El escudo de Arquiloco) es declara als seus escrits contrari a cap tipus violència ni de martiriloqui, dient que cap que causa mereix una sola mort, diu alguna cosa semblant al que tu cometes:

El seu ideal personal seria poder tornar a viure en una banda caçadora-recol•lectora, on ni el parentiu -la família- tingués poder, com ha fet la humanitat el 95% de la seva existència com a espècies sapiens, ja no diguem com a genere Homo.


La idea és encoratjadora però estem on estem i hi estem després d’haver estat la major part de la nostre existència com espècie sent caçadors-recol•lectors.
¿Es possible donar la volta al mitjó de la història? (de la prehistòria en aquest cas)
¿Què fem amb els 6.000 milions de persones que no sabríem on encabir?
Jo estic amb ell, tot va començar anar malament per a mantenir una mena de dret natural quan es van començar a imposar algunes lleis, vaja totes. Tot anava millors quan tothom sabia com s'havia d'actuar i a què s'exposava si no ho feia.
La família és la primera estructura de poder sobre l'individu. Però l'home és un primat social i s'organitza políticament, ho ha de fer dintre de la família, el Clan, el llinatge, o la Tribu i en elles, diposita part de la seva sobirania, segurament per interès personal més que no pas per altruisme. No obstant, aquestes institucions, en principi i amb excepcions com tot a la vida, no tenien unes forces coercitives centralitzades amb el monopoli de l’ús de la violència per a fer complir les directius de l’estat centralitzat, ni tenien una Casta Sacerdotal professional que els digués el que s'havia de fer per anar el Cel o per a no fer enfadar als avantpassats, que ve a ser al mateix. Tampoc tenien un exercit professional ni una policia encarregada de fer complir les directius dels poder centralitzat, monarquia o estat centralitzat, i recaptar impostos i tributs per a les burocràcies dominants.
Quan un Gran Home moria o perdia el prestigi o un líder guerrer o caçador perdia la seva funció en acabar les hostilitats o la cacera, havia de sorgir un altra Home que es guanyes la confiança del grup tot posant-se al seu servei.
Per a mi és aquest el límit a partir del qual d’igualitarisme es dilueix. Quan el clan , llinatge o la tribu perd la confiança en un líder aquest no té més remei que cedir davant d’un altra home més just (encara que només sigui en aparença) que alhora perdrà el poder de liderar la comunitat si aquesta entreveu que posa els seus interessos per davant dels comunitaris, vaja si s’aprofita personalment d’un càrrec col•lectiu.
Si amb la revolució neolítica, i la domesticació de plantes i animals –d’uns pocs- van començar a trobar-se assentaments fixos i a manifestar-se excedents alimentaris i de recursos en general, també va començar una estratificació social que no ha parar de créixer i eixamplar-se des de les hores. Una estratificació que implica la aparició d’unes classes baixes dominades i dedicades ala producció per a tota la societat i unes burocràcies politiques, militars, religioses dedicade a administrar i redistribuir –de manera més o menys desigual -els hipotètics excedents que obliguen a generar i els tributs que recapten sense parar. A més aquestes burocràcies tenen una grandíssima facilitat per a col•laborar entre elles amb l’únic interès de mantenir-se al poder generació rere generació per a mantenir-se com a classes dominants: allò una mà ajuda a l’altre, al César lo que és del César i a Dios lo que es de Dios (de tothom menys del qui treballa per crear la riquesa). Vaja que legitimant-se l’un a l’altre any rere any, segle rere segle avancen ies consoliden una classes que van canviant alguna cosa per que de fet res canvïi. Es cert a cops, pocs, hi veritables revolucions i roden caps i canvien els individus però el primer que fan es tornar a muntar un estatus quo on ells i les seves classes, apareguin a la nova nomenclatura en llocs clau de decissió, és a dir que tinguin poder.
Dels estat prístins, a les monarquies i imperis feudals , als estat-nació moderns, fins arribar a la situació actual on els una cosa denominada democràcia portada per una partitocràcia a les ordres de interessos econòmics que superen el el propi àmbit, i interès , de l’estat nació per a respondre a interessos de multinacionals que ningú sap qui domina ni cap on va, com no sigui pel benefici pel benefici, una cerca del profit individual caigui qui caigui, inclús nacions, llinatges, clans, tribus, famílies o la humanitat sencera si això dona beneficis.
Que creieu que haguessin fet aquell homes caçadors recol•lectors amb líders així? Els haguessin invitat severament a abandonar el poder. Avui en dia el poble ha perdut aquesta capacitat i ha dipositat, per una mena de contracte social, el poder en mans dels partits que altre cop tornen a ser alhora jutge i part com la noblesa a l’Antic Regim. Jutge i part pels seus propis interessos espuris i mesquins, les engrunes de comissions i regals; i del propi poder, i dels interessos econòmics de les nacionals i multinacional que governen el món a l’ombra i a ells com si fossin marionetes. Es clar que avui en dia els mitjans de comunicació fan una feina molt polida alhora de reconduir els esdeveniments i presentar els fets evidents segons convingui al poder. Un poder que un cop aconseguit només lluita per a mantenir-se.

VEIEU BIBLIOGRAFIA: LEWELLET, KERBO, ARANZADI, CLASTRES

COMENTARI ARTICLES AVUI SOBRE 11.09.2009

Avui la premsa catalana, i la madrilenya comença a acarnissar-se com ja és habitual a la Brunete mediatica, comenta els pros i contres de la manifestació unitaria a l'11 de setembre contra la segura sentencia restrictiva (que es pot esperar d'un acord entre PSOE i PP, o els seus magristrats al TC que es el mateix) contra l'Estatut. Només dos o tres mostres perquè intueixo que serà una altra serp d'estiu, un altra cop quan no saben con vemdra diaris ni ha prou en atacar Catalunya i els catalans, sí sí aquellos que hablan catalan por joder con lo facil que seria hablar el sagrado castellano, digo espanyol, tan limpio y lleno d explendor. Por cierto se ha corfirmado su los catalanes tienen cuernos i rabo? son de color verde i andan sobre las pezuñas traseras? no ? se confirmarà --- esos demonios sàtiros culpables de todos los males de España !!



Duran i Carod qüestionen que el TC s'hagi de pronunciar sobre llei aprovades en referèndum


Els dos polítics discrepen sobre quan s'ha de fer la manifestació contra la sentència de l'Estatut però coincideixen a assenyalar aquest defecte legislatiu. Pel democristià, els legisladors es van equivocar i els jutges hi haurien d'intervenir abans de la votació del poble. Pel republicà, el poder judicial té un "poder excessiu" a l'Estat espanyol

Un moment, un moment. El tribunal constitucional no es poder judicial, per favor. Si alguna cosa és, és poder legislatiu ja que son els partits majoritaris i majoritzats per la llei de Hont, els que els nombren amb un recolzament de vot al parlament, alhora le parlament nombre el govern, i tot plegat acaba sent un joc de PSOE i PP. D'això en diuen “separación de poderes”. I de tant en tant s’esgarrifen perquè diuen que "peligra la división-separación de poderes”. Diuen posant-se les mans al cap: se ha muerto Montesquiu !!!. Aleshores es lluitava contra l'Antic Règim, contra el poder omnipresent de la monarquia i noblesa delegada, ara caldrien equilibris nous per a frenar el poder absolut del partits majoritaris, contra la partitocràcia.

Ara hauríem de dir-nos: qui són aquest senyors -molt d'ells no són ni jutges ni juristes (un n'era governador civil franquista per cert ¿recordeu al cas Almeria d'un jove mort per fer una pintada contra el règim?) per a revocar una llei aprovava al parlament de Catalunya, retallada a las Cortes Españolas (volia dir ratificada) -a les corts no resideix el poder del Pueblo Español? i aprovada per referèndum del poble Català? AH que el poble català no és res jurídicament? Ah, bé començarem per a qui. (o com diuen els castellans, acabaramos !!! (ells si tenen sobirania vigilada-dirigida per la partitocràcia)



El PP enceta la guerra contra la manifestació
Els populars acusen la marxa de violentar el Tribunal Constitucional i retreuen al PSC que permeti al seu govern aquestes propostes
Lluís Bou
18/08/2009 02:24
El PP va obrir ahir una ofensiva per la manifestació contra la sentència a l’Estatut que s’està promovent a Catalunya, amb la intervenció de destacats dirigents. L’ofensiva es va produir just un dia abans que avui es reuneixi el comitè de direcció popular, en una trobada que definirà l’estratègia de cara als pròxims mesos.La vicesecretària d’organització del PP, Ana Mato, va acusar els promotors d’aquesta idea de “violentar” el Constitucional, intentant pressionar-lo. Mato va fer especial menció del vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod, i del fet que el PSC permeti que des del seu govern surtin propostes contra la sentència.

69 .Com són de demòcrates aquest nacional-catòlics ultranacionalistes espanyols d'extrema dreta: ara s’espanten de que el Poble -on recau la sobirania, segon les lleis de la democràcia, vulgui manifestar-se que no està d'acord a la manera en com s'ha manipulat, reconduint, retallat, passat pel sedàs, i ara, serà acabat de anorrear per una tribunal polític dominat pel la coalició nacional-espanyolista PSOE-PP. Ells, que no han manipulat mai res, ni han intentat fer a la seva mida el tribunal manipulable, ells que recolliren firmes contra Catalunya a la resta d’Espanya (el espanyols malauradament no en tenen gaire de respecte a les altres cultures que no sigui la seva castellana i costa poc prendre foc a l'encenall anti-separatista) i ho feren de manera inconstitucional), rebutjant magistrats -els més vàlids jurídicament per cert, a favor de magistrats a sou seu ex-governadors civils del franquisme.
El que necessita el poble català tant desanimat i menystingut és una gran manifestació d'unitat nacional, treure dos milions de catalans al carrer. Ara el PSC_PSOE s'arruga i el propi Gran negociador i defensor de l'Estatut, Sr. Mas, també amaga les banyes. Encara que sigui per perdre per 10 a 1 deixeu al poble que marqui el gol de l'honor. Tinc pena de la meva nació i ganes a cops de que tot s'acabi, estem tocats de mort i només són aquets els últims estertors.
una llengua una nació18.08.09, 10:38


El govern espanyol s'afegeix a les crítiques del PP contra la manifestació


Manuel Chaves coincideix amb els populars que convocar una marxa abans de la sentència és una manera "intolerable" de pressionar el Constitucional



09 .PSEO i PP només es posen d'acord amb una cosa: enfonsar Catalunya com a nació. ESPAÑA ES UNA GRANDE Y LIBRE. Ara, si tan els molesta a ells (que no han parat fins afer un tribunal, ja polític per se, a mida per a fer una sentencia pactada entre ells (lògicament contra els drets dels catalans com a nació), si tan els molesta .. no serà que efectivament CAL UNA GRAN MANIFESTACIÓ DEL POBLE CATALÀ Y SI ELS PARTITS "CATALANS" MAJORITARIS NO HI VENEN QUE HO CONVOQUI LA SOCIATETA CIVIL !!!!!!!!!!!!

Andalusia si que es una nació. Ho diu el seu estatut copiat del nostre i ningú ho ha impugnat. Els va molt bé tenir una "región" tan espanyola amb el títol de nació per demostrar que inclús ser nació no vol dir res, és una mena de quinta columnista de les nacions espanyoles que no són d’arrel castellana. Tant és així que inicialment Andalusia no anava pel l'art. 143 de la constitució. Calia un referèndum per que es pogués acollir, el referèndum es va perdre però inconstitucionalment, només cal llegir l'article, els van deixar anar per aquella via. Per què? perquè així diluïa el terme "nacionalidad" al referir-se a Catalunya, Euskadi y Galicia.
Un moment, un moment. El tribunal constitucional no es poder judicial, per favor. Si alguna cosa és poder legislatiu ja que son els partits majoritaris i majoritats per la llei de Hont, els que els nombren amb un recolzament de vot al parlament, alhora le parlament nombre el govern, i tot plegat acaba sent un joc de PSOE i PP. D'això en diuen “separación de poderes”. I de tant en tant s’esgarrifen perquè diuen que "peligra la división-separación de poderes”. Diuen posant-se les mans al cap: se ha muerto Montesquiu !!!. Aleshores es lluitava contra l'Antic Règim, contra el poder omnipresent de la monarquia i noblesa delegada, ara caldrien equilibris nous per a frenar el poder absolut del partits majoritaris, contra la partitocràcia.
Ara hauríem de dir-nos: qui són aquest senyors -molt d'ells no són ni jutges ni juristes (un n'era governador civil franquista per cert ¿recordeu al cas Almeria d'un jove mort per fer una pintada contra el règim?) per a revocar una llei aprovava al parlament de Catalunya, retallada a las Cortes Españolas (volia dir ratificada) -a les corts no resideix el poder del Pueblo Español? i aprovada per referèndum del poble Català? AH que el poble català no és res jurídicament? Ah, bé començarem per a qui. (o com diuen els castellans, acabaramos !!! (ells si tenen sobirania vigilada-dirigida per la partitocràcia)

dijous, 6 d’agost de 2009

En Bongo utilitza un estri per a beure



Aquest any he fet dos cursos a la Fundació Mona i alguna cosa he aprés sobre primats. Potser avui com a homenatge a Jordi Sabater Pi, el gran primatòleg, us passo aquesta fotografia d'en Bongo, un mascle jove de uns 10 anys molt "guapo" i valent a la part que intel·ligent. Què té a la mà? un tros de manguera que li passen plena de mel i plàtan. Es diu enriquiment ja que l'animal ha de buscar alguna eina per escurar el tros de mènega per dintre per aprofitar al màxim el dolç i així es mostrar actiu i se sent útil. En Bongo hi va trobar una altra aplicació a la manega: per no haver de ajupir-se gaire ni mullar-se els morros, la fa servir de canya per a beure aigua

En Jordi Sabatér fou el primer estudiós que va remarcar l’ús de eines per part dels ximpanzés i a més, que era un fet culturalment transmès. Us asseguro que quan vaig veure en Bongo aprofitar la manguera d'aquella manera em vaig emocionar perquè creia que feia una descoberta similar. En Miquel Llorente, etòleg de la fundació mona, va dir-me:
- Sí fa això i moltes altres coses, son ximpanzés, no tontos - i varem riure plegats de la monada - la meva per a ser políticament correcte
Havia posat una entrada a un blog anterior sobre la intel.igencia d'un ximpazé, vaja sobre la seva capacitat de memòria visual i com era bastant superior a la del Homo Sapiens Sapiens (superior a la nostra capacitat de memòria visual -segurament dediquem aquella part del cervell a la parla i segons sembla ja no dona per a més).
Però ara us penjo una "gracia", una habilitat creant i modificant eines, d'un corb. Ja en són d'intel.ligents aquestes aus, sobre tot quan està en lloc alguna cosa per a menjar !!

dimarts, 4 d’agost de 2009

Plató a la Republica: Justicia es allò que convé als poderosos

Mireu, la cultura popular té tan clar que això de la justícia és un camelo que molt cops han passat de jutges i diuen: Déu t’ho farà pagar, d’una manera o altre. També és cert que sovint el jutge n'era també part directa.

Tant és així que el propi Plató a la República, per boca de Trasimaco diu que la justícia no és res més que allò que convé als més forts. El poder és el que fa que quelcom sigui just. La justícia no és res més obeir les normes establertes pels més forts pel seu propi interès.

Creus en la justicia? A les Ordalies almenys hi havia espectacle

Fixeu-vos en la pregunta perquè en si mateixa conte la resposta. La cultura popular no afirma ni nega si la justícia és justa sinó si fas un acte de fe i creus que pot ser justa. La resposta es conté en sí mateixa: si has d'obtenir la convicció de qualsevol tema via fe, aleshores és que el tema es impossible de ser objectivat.

http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Camps

Podríem i hauríem de parlar-ne molt sobre el tema, però ara escric pensant en el cas evidentíssim de suborn del cas Camps i de tot el cas Gurtel. Fixeu-vos, per iniciar que l'important per a la nostra justícia no és si has comès o no un delicte sinó si es pot provar o no. Però encara hi ha més, si es reuneixen proves pots anar a parar a un jutge amic, cas de Camps, que decideix políticament que no cal ni jutjar-lo. Immediatament el partit polític que havia mogut cel i terra per aconseguir aquest resultat, agafa aquell pobre màrtir, vestit d’elegantíssim vestits de 3000 euros, i l'eleva als altars, malgrat el que el simple sentit comú ha demostrat. Aleshores el sistema permet imputar a l'acusador pel falsa imputació i demanar-li responsabilitats i indemnitzacions.

Creieu que si l'acusat no hagués estat Camps el resultat hagués estat el mateix? evidentment no. El propi jutge deu estar on és per alguna cosa. Política.

També és política, que el Fiscal General, nominat pel PSOE, interposi o elevi, com es digui en la seva "jerga" (complicada per a poder dir una cosa i la contraria segons convingui) un recurs al tribunal suprem. Política, si Camps fos del PSOE no l'haguessin posada.

La proba que a més d'injusta és arbitraria és que per la pressió política el cas Gurtel s'ha dividit en tres tribunals i ara tenen por que cada un digui una cosa diferent. Si la justícia s'ajustés a dret, de manera quasi divina, aplicant-la hauria de donar el mateix resultat. Política.

El que sorprèn, o no, es que els partits politics, que controlen els tres poders (que dic tres, els quatre, comptant amb la premsa)poders en testem a posar de manera sacrosanta la divisió dels tres poders per a poder parlar d'una veritable democràcia. Fa riure sinó fes plorar.

Fet per fet jo proposo que es tornin a les Ordalies de foc i aleshores veuríem de debò qui posa la mà al foc per aquest politics corruptes (a però no son sinònims?, que no són a política per a fer amics?) que ara aixequen el cap indignats per haver agafat quatre regals sense importància. Es clar que els han enxampat en coses sense importància (30.000 euros de no res) però ¿ i tot el que la prudència els ha aconsellat de agafar ben mal documentat? Posaria la mà el Sr. Rajoy per Sr. Camps, si el seu suport a Valencia no li hagués garantit que el jutge estava controlat?

Una última consideració: durant el franquisme no hi havia lleis? no hi havia un Consejo de Estado i un Fuero de los Españoles? no hi havia un tribunal que es deia TOP que impartia justicia? i quan no arribava el TOP no hi havia els consells de guerra, alguns sumarissims? o els afusellements i la pròpia Ley de Fugas. Tot era just i legal i beneit per la Santa Mare Església Catòlica que ja li anava bé el nou estatus quo ( de fet la pròpia església té en el seu sí el Tribunal per a la Defensa de la Fe, conegut pel Sant Ofici, conegut per la Inquisició, que va aplicar la justícia a tort i dret segons convenia als seus interessos terrenals, polítics i econòmics evidentment)

Si segons qui governa hi ha un justícia o una altra, no vol dir això que la justícia es política? No fem més broma cony !!!

Sí ja m'he emprenyat, ara he recordat que l'Estatut, refrendat pel poble català després d'haver estat retallat per les corts espanyoles, es veurà notablement retallat i buidat de contingut per uns tipus que no són ni jutges (alguns amb passat franquista) nombrats directament pels partits politics, reunits a la sacrosanta casa del "el Tribunal" "Constitucional" "Nacional" (a no que de Nacional n’ però no ho diu !!!). Curiosament emetran una sentencia jurídica -com a sinònim de justa- sobre el que el poble català és o no és, i sobre els drets dels catalans. I no serà una sentencia política, OI QUE NO?

Tornem a la Ordalia, almenys s'havien de tenir un parell de collons per a recórrer a la justícia, divina.

http://es.wikipedia.org/wiki/Ordal%C3%ADa