No fa fa gaire parlàvem de la justícia i de com, no podia ser d'una manera, te com a principal funció recolzar a les elits dominants en la seva tasca de mantenir la seva societat. tot legitimant de sacrosanta les seves lleis i interessos. Bé, no és res nou, el mateix fan els mitjans de comunicació o la pròpia església (propia no, la seva). Compte que l’església, les religions en general, formen tamdem des de fa molt segles amb els diferents poders seculars amb que ha coincidit: tot per apaivagar a la gent mentre uns grupets d’espavilats –amb l’ordre establert de las seva part - s'apropien del excedents socials i es mantenen en el poder (tant se val el rei, el partit o el general de torn) en unes societats cada cop més estratificades. Cal, convé, a qui convé, que res canvií i si canvia alguna cosa ho fes de canviar, fora per a que res no canvii (si has encertat ja ho deia Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi). Amb tot això vull dir que la justícia està al servei del poder establert i a més per de cas, és per la pròpia natura, conservadora.
Avui 9 de setembre de 2009, hem tingut algunes curioses coincidències. Un jutge que es diu Garzón, que si en alguna cosa es caracteritza és en anar dictant a destra i sinistra segons bufa el vent (a part de rebot amb Felipe González i els GAL), es a dir segons convingui; avui ha anat com imputat a l’Audiència Nacional (el nom em recorda no sé perquè a aquell famós TOP).
Ho ha fet perquè, com jutge estrella o sense ella, se li va acudir intentar donar una sortida al milers i milers d'espanyols ajusticiats a les cunetes pel franquisme (per cert molts del que afusellaven eren de la Falange ) els jutges admeten a tràmit una demanda per prevaricació instada per feixistes descendents ideològics del afuselladors. El jutgen per intentar restituir els mort a les seves família i tornar-los l'honor després de 60 anys t’injuries. Últimament, la justícia – si així en general – encara es manifesta més de dretes del que normalment es mostra. El PP que ja ha procurat potenciar als seus jutges allí on interessa quan estava al poder, ara està recollint els rèdits i passa el dia acudint als tribunals saben que son de dretes i conservadors. Fa molta pena: la justícia no està per a respectar els drets de la gent sino per a que els poderosos a acudeixin a ella, saben que com a mínim es miraran amb simpatia les seves demandes constants, i alguna els surt bé.
Avui una jutgessa (per a ser de dretes i inconscient no cal ser un home de bigotet fi sobre el llavi) decideix que el falangistes poden anar a Arenys de Muny a manifestar-se (i són gent per natura violenta i intolerant com ja han demostrat a la seva història) contra que el poble es manifesti en una consulta sobre autodeterminació. Per cert que prohibeix que l’ajuntament faciliti fer la consulta popular –pacifica i democràtica- a l’hora que autoritza que els feixistes que la volen impedir una consulta democràtica a que es presentin al poble a indultar-nos. Ho fa per defensar la llibertat d’expressió dels que van fer callar a milers per les armes, i la llibertat d’expressió del poble? I la llibertat d’expressió del poble català? Evidentment que hi haurà independentistes, més encara dels que podria haver hagut sense aquesta decisió, i també són ganes de provocar aldarulls. Esperem que ningú prengui mal ... però que fa la falange pels carrers de Arenys de Munt insultant a la gent del poble per fer una consulta pacifica i democràtica?
Per cert molt parlar l'extrema dreta de que hay que condenar la violencia y encara no he sentit de la boca del dirigents del PP que es condemni les morts d'aquells centenars de milers d’espanyols que van quedar a la zona republicana i foren ajusticiats pel terror dels falangistes. I aquest feixistes ho han condemnat? Que no posen a la presó a gent del carrer que mai ha agafat una pistola a Euskadi per no condemnar la violència d'ETA? que no els han expulsat del parlament basc amb aquesta excusa? (per cert que gràcies a aquesta excusa governen PP i PSOE de la maneta i amb les mans brutes)
Perquè la falange no està legalitzada? Només us diré que la PPera Sanchez Camacho (que democràticament no va sortir a Girona quan el PP no va treure ni un diputat per a les corts, però que està al Senat a dir, es a dir democràticament) i el nen despullat de Ciudadanos han aplaudit la decisió i han exigit a Montilla que la faci complir. A aquest de la extrema detra els agrada molt dir en els altres que han de fer, en que han de creure, i com s'han de comportar!!
I la última d'avuí. El Juez Ferrin Calamita -extrema dreta i opus com a mínim - ha demanat a les lesbianes que van tenir dos o tres anys pendents d'una resolució sobre la maternitat compartida d'un fill que van tenir in vitro. El jutge per creences -ultra catòliques- no podia emetre sentencia i reclamava llibertat de consciencia, perjudicant a les mares i la mena, dient que dues lesbianes pervertiren a la nena. Per aquesta gent, lobotomitzada per l’església de petitets i en contra del sentit comú de resta de la societat, és millor tenir un pare maltractador i una mare despreocupada que uns pare o mares amorosos i preocupats però homosexuals.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/juez/Calamita/asegura/retraso/adopcion/homosexual/proteger/interes/nina/elpepusoc/20081124elpepusoc_1/Tes
Fixeu-vos que diu que no creu en la justícia, ell que va fer de su capa un sayo i de la seva ideologia i moral ultra catòlica llei per a les simples mortals lesbianes. Fantàstic !! és com si un Bisbe o un Papa, que maneguem els budell pudents de les clavegueres del Vaticà, diguessin de cor que veritablement creuen en Déu. Tot plegat material de primera per a un monòleg còmic d'aquests tan moderns de la tele.
Us imagineu com seria la vida sense aquest feixistes ultra nacionalistes catòlics espanyols posant problemes i impediments per a que la gent vagi fent i s’organitzi d’acord a com van canviant les relacions socials amb les noves tecnologies. (sense el PP -hurra !!!- sense la Sanchez Camacho -Hurra .._ sense Ciudadanos -Hurra .. . I els falangistes si de cas que vagin a manifestar-se al Valle de los Caidos por Dios y la Patria –el seu deu i la seva patria - i que s’hi quedin dintre tancats sota una llosa tan gran o més que la de Franco.
Però us enganyeu sino existís el PP -quina il.lusió en Rajoy tancat a un despatx de registrador perdut a un poble de Galàcia i la Camacho .... mentre no la sentíssim ja seriem feliços - però sinó fossin ells serien uns altres no hem vingut al mon a estar tranquils i anar fent, no sempre trobarem algú amb un poder molt superior al nostra que fa les seves lleis que tu has de complir i que te el monopoli de la violència per si et poses esquerp.
Com deia en Burruaga "Así són las cosas i así se las hemos contado"
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justicia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justicia. Mostrar tots els missatges
dimecres, 9 de setembre del 2009
dimarts, 4 d’agost del 2009
Plató a la Republica: Justicia es allò que convé als poderosos
Mireu, la cultura popular té tan clar que això de la justícia és un camelo que molt cops han passat de jutges i diuen: Déu t’ho farà pagar, d’una manera o altre. També és cert que sovint el jutge n'era també part directa.
Tant és així que el propi Plató a la República, per boca de Trasimaco diu que la justícia no és res més que allò que convé als més forts. El poder és el que fa que quelcom sigui just. La justícia no és res més obeir les normes establertes pels més forts pel seu propi interès.
Tant és així que el propi Plató a la República, per boca de Trasimaco diu que la justícia no és res més que allò que convé als més forts. El poder és el que fa que quelcom sigui just. La justícia no és res més obeir les normes establertes pels més forts pel seu propi interès.
Creus en la justicia? A les Ordalies almenys hi havia espectacle
Fixeu-vos en la pregunta perquè en si mateixa conte la resposta. La cultura popular no afirma ni nega si la justícia és justa sinó si fas un acte de fe i creus que pot ser justa. La resposta es conté en sí mateixa: si has d'obtenir la convicció de qualsevol tema via fe, aleshores és que el tema es impossible de ser objectivat.
http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Camps
Podríem i hauríem de parlar-ne molt sobre el tema, però ara escric pensant en el cas evidentíssim de suborn del cas Camps i de tot el cas Gurtel. Fixeu-vos, per iniciar que l'important per a la nostra justícia no és si has comès o no un delicte sinó si es pot provar o no. Però encara hi ha més, si es reuneixen proves pots anar a parar a un jutge amic, cas de Camps, que decideix políticament que no cal ni jutjar-lo. Immediatament el partit polític que havia mogut cel i terra per aconseguir aquest resultat, agafa aquell pobre màrtir, vestit d’elegantíssim vestits de 3000 euros, i l'eleva als altars, malgrat el que el simple sentit comú ha demostrat. Aleshores el sistema permet imputar a l'acusador pel falsa imputació i demanar-li responsabilitats i indemnitzacions.
Creieu que si l'acusat no hagués estat Camps el resultat hagués estat el mateix? evidentment no. El propi jutge deu estar on és per alguna cosa. Política.
També és política, que el Fiscal General, nominat pel PSOE, interposi o elevi, com es digui en la seva "jerga" (complicada per a poder dir una cosa i la contraria segons convingui) un recurs al tribunal suprem. Política, si Camps fos del PSOE no l'haguessin posada.
La proba que a més d'injusta és arbitraria és que per la pressió política el cas Gurtel s'ha dividit en tres tribunals i ara tenen por que cada un digui una cosa diferent. Si la justícia s'ajustés a dret, de manera quasi divina, aplicant-la hauria de donar el mateix resultat. Política.
El que sorprèn, o no, es que els partits politics, que controlen els tres poders (que dic tres, els quatre, comptant amb la premsa)poders en testem a posar de manera sacrosanta la divisió dels tres poders per a poder parlar d'una veritable democràcia. Fa riure sinó fes plorar.
Fet per fet jo proposo que es tornin a les Ordalies de foc i aleshores veuríem de debò qui posa la mà al foc per aquest politics corruptes (a però no son sinònims?, que no són a política per a fer amics?) que ara aixequen el cap indignats per haver agafat quatre regals sense importància. Es clar que els han enxampat en coses sense importància (30.000 euros de no res) però ¿ i tot el que la prudència els ha aconsellat de agafar ben mal documentat? Posaria la mà el Sr. Rajoy per Sr. Camps, si el seu suport a Valencia no li hagués garantit que el jutge estava controlat?
Una última consideració: durant el franquisme no hi havia lleis? no hi havia un Consejo de Estado i un Fuero de los Españoles? no hi havia un tribunal que es deia TOP que impartia justicia? i quan no arribava el TOP no hi havia els consells de guerra, alguns sumarissims? o els afusellements i la pròpia Ley de Fugas. Tot era just i legal i beneit per la Santa Mare Església Catòlica que ja li anava bé el nou estatus quo ( de fet la pròpia església té en el seu sí el Tribunal per a la Defensa de la Fe, conegut pel Sant Ofici, conegut per la Inquisició, que va aplicar la justícia a tort i dret segons convenia als seus interessos terrenals, polítics i econòmics evidentment)
Si segons qui governa hi ha un justícia o una altra, no vol dir això que la justícia es política? No fem més broma cony !!!
Sí ja m'he emprenyat, ara he recordat que l'Estatut, refrendat pel poble català després d'haver estat retallat per les corts espanyoles, es veurà notablement retallat i buidat de contingut per uns tipus que no són ni jutges (alguns amb passat franquista) nombrats directament pels partits politics, reunits a la sacrosanta casa del "el Tribunal" "Constitucional" "Nacional" (a no que de Nacional n’ però no ho diu !!!). Curiosament emetran una sentencia jurídica -com a sinònim de justa- sobre el que el poble català és o no és, i sobre els drets dels catalans. I no serà una sentencia política, OI QUE NO?
Tornem a la Ordalia, almenys s'havien de tenir un parell de collons per a recórrer a la justícia, divina.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ordal%C3%ADa
http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Camps
Podríem i hauríem de parlar-ne molt sobre el tema, però ara escric pensant en el cas evidentíssim de suborn del cas Camps i de tot el cas Gurtel. Fixeu-vos, per iniciar que l'important per a la nostra justícia no és si has comès o no un delicte sinó si es pot provar o no. Però encara hi ha més, si es reuneixen proves pots anar a parar a un jutge amic, cas de Camps, que decideix políticament que no cal ni jutjar-lo. Immediatament el partit polític que havia mogut cel i terra per aconseguir aquest resultat, agafa aquell pobre màrtir, vestit d’elegantíssim vestits de 3000 euros, i l'eleva als altars, malgrat el que el simple sentit comú ha demostrat. Aleshores el sistema permet imputar a l'acusador pel falsa imputació i demanar-li responsabilitats i indemnitzacions.
Creieu que si l'acusat no hagués estat Camps el resultat hagués estat el mateix? evidentment no. El propi jutge deu estar on és per alguna cosa. Política.
També és política, que el Fiscal General, nominat pel PSOE, interposi o elevi, com es digui en la seva "jerga" (complicada per a poder dir una cosa i la contraria segons convingui) un recurs al tribunal suprem. Política, si Camps fos del PSOE no l'haguessin posada.
La proba que a més d'injusta és arbitraria és que per la pressió política el cas Gurtel s'ha dividit en tres tribunals i ara tenen por que cada un digui una cosa diferent. Si la justícia s'ajustés a dret, de manera quasi divina, aplicant-la hauria de donar el mateix resultat. Política.
El que sorprèn, o no, es que els partits politics, que controlen els tres poders (que dic tres, els quatre, comptant amb la premsa)poders en testem a posar de manera sacrosanta la divisió dels tres poders per a poder parlar d'una veritable democràcia. Fa riure sinó fes plorar.
Fet per fet jo proposo que es tornin a les Ordalies de foc i aleshores veuríem de debò qui posa la mà al foc per aquest politics corruptes (a però no son sinònims?, que no són a política per a fer amics?) que ara aixequen el cap indignats per haver agafat quatre regals sense importància. Es clar que els han enxampat en coses sense importància (30.000 euros de no res) però ¿ i tot el que la prudència els ha aconsellat de agafar ben mal documentat? Posaria la mà el Sr. Rajoy per Sr. Camps, si el seu suport a Valencia no li hagués garantit que el jutge estava controlat?
Una última consideració: durant el franquisme no hi havia lleis? no hi havia un Consejo de Estado i un Fuero de los Españoles? no hi havia un tribunal que es deia TOP que impartia justicia? i quan no arribava el TOP no hi havia els consells de guerra, alguns sumarissims? o els afusellements i la pròpia Ley de Fugas. Tot era just i legal i beneit per la Santa Mare Església Catòlica que ja li anava bé el nou estatus quo ( de fet la pròpia església té en el seu sí el Tribunal per a la Defensa de la Fe, conegut pel Sant Ofici, conegut per la Inquisició, que va aplicar la justícia a tort i dret segons convenia als seus interessos terrenals, polítics i econòmics evidentment)
Si segons qui governa hi ha un justícia o una altra, no vol dir això que la justícia es política? No fem més broma cony !!!
Sí ja m'he emprenyat, ara he recordat que l'Estatut, refrendat pel poble català després d'haver estat retallat per les corts espanyoles, es veurà notablement retallat i buidat de contingut per uns tipus que no són ni jutges (alguns amb passat franquista) nombrats directament pels partits politics, reunits a la sacrosanta casa del "el Tribunal" "Constitucional" "Nacional" (a no que de Nacional n’ però no ho diu !!!). Curiosament emetran una sentencia jurídica -com a sinònim de justa- sobre el que el poble català és o no és, i sobre els drets dels catalans. I no serà una sentencia política, OI QUE NO?
Tornem a la Ordalia, almenys s'havien de tenir un parell de collons per a recórrer a la justícia, divina.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ordal%C3%ADa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
