Creus en la justicia? A les Ordalies almenys hi havia espectacle

Fixeu-vos en la pregunta perquè en si mateixa conte la resposta. La cultura popular no afirma ni nega si la justícia és justa sinó si fas un acte de fe i creus que pot ser justa. La resposta es conté en sí mateixa: si has d'obtenir la convicció de qualsevol tema via fe, aleshores és que el tema es impossible de ser objectivat.

http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Camps

Podríem i hauríem de parlar-ne molt sobre el tema, però ara escric pensant en el cas evidentíssim de suborn del cas Camps i de tot el cas Gurtel. Fixeu-vos, per iniciar que l'important per a la nostra justícia no és si has comès o no un delicte sinó si es pot provar o no. Però encara hi ha més, si es reuneixen proves pots anar a parar a un jutge amic, cas de Camps, que decideix políticament que no cal ni jutjar-lo. Immediatament el partit polític que havia mogut cel i terra per aconseguir aquest resultat, agafa aquell pobre màrtir, vestit d’elegantíssim vestits de 3000 euros, i l'eleva als altars, malgrat el que el simple sentit comú ha demostrat. Aleshores el sistema permet imputar a l'acusador pel falsa imputació i demanar-li responsabilitats i indemnitzacions.

Creieu que si l'acusat no hagués estat Camps el resultat hagués estat el mateix? evidentment no. El propi jutge deu estar on és per alguna cosa. Política.

També és política, que el Fiscal General, nominat pel PSOE, interposi o elevi, com es digui en la seva "jerga" (complicada per a poder dir una cosa i la contraria segons convingui) un recurs al tribunal suprem. Política, si Camps fos del PSOE no l'haguessin posada.

La proba que a més d'injusta és arbitraria és que per la pressió política el cas Gurtel s'ha dividit en tres tribunals i ara tenen por que cada un digui una cosa diferent. Si la justícia s'ajustés a dret, de manera quasi divina, aplicant-la hauria de donar el mateix resultat. Política.

El que sorprèn, o no, es que els partits politics, que controlen els tres poders (que dic tres, els quatre, comptant amb la premsa)poders en testem a posar de manera sacrosanta la divisió dels tres poders per a poder parlar d'una veritable democràcia. Fa riure sinó fes plorar.

Fet per fet jo proposo que es tornin a les Ordalies de foc i aleshores veuríem de debò qui posa la mà al foc per aquest politics corruptes (a però no son sinònims?, que no són a política per a fer amics?) que ara aixequen el cap indignats per haver agafat quatre regals sense importància. Es clar que els han enxampat en coses sense importància (30.000 euros de no res) però ¿ i tot el que la prudència els ha aconsellat de agafar ben mal documentat? Posaria la mà el Sr. Rajoy per Sr. Camps, si el seu suport a Valencia no li hagués garantit que el jutge estava controlat?

Una última consideració: durant el franquisme no hi havia lleis? no hi havia un Consejo de Estado i un Fuero de los Españoles? no hi havia un tribunal que es deia TOP que impartia justicia? i quan no arribava el TOP no hi havia els consells de guerra, alguns sumarissims? o els afusellements i la pròpia Ley de Fugas. Tot era just i legal i beneit per la Santa Mare Església Catòlica que ja li anava bé el nou estatus quo ( de fet la pròpia església té en el seu sí el Tribunal per a la Defensa de la Fe, conegut pel Sant Ofici, conegut per la Inquisició, que va aplicar la justícia a tort i dret segons convenia als seus interessos terrenals, polítics i econòmics evidentment)

Si segons qui governa hi ha un justícia o una altra, no vol dir això que la justícia es política? No fem més broma cony !!!

Sí ja m'he emprenyat, ara he recordat que l'Estatut, refrendat pel poble català després d'haver estat retallat per les corts espanyoles, es veurà notablement retallat i buidat de contingut per uns tipus que no són ni jutges (alguns amb passat franquista) nombrats directament pels partits politics, reunits a la sacrosanta casa del "el Tribunal" "Constitucional" "Nacional" (a no que de Nacional n’ però no ho diu !!!). Curiosament emetran una sentencia jurídica -com a sinònim de justa- sobre el que el poble català és o no és, i sobre els drets dels catalans. I no serà una sentencia política, OI QUE NO?

Tornem a la Ordalia, almenys s'havien de tenir un parell de collons per a recórrer a la justícia, divina.

http://es.wikipedia.org/wiki/Ordal%C3%ADa