Jo recordava molt vivament el decàleg per a escriure contes de Vonnengut on aconsellava ser un sàdic, provocar al lector, però també vaig trobar aquest que aconsella se prudent i educat., es clar que es referia a l'estil. Es curiós perquè realment semblen consells de persones oposades, o potser tots tenim diverses versions per una mateixa cosa, segons quina sigui en aquell moment la nostra postura vital. Aquí va la segona tongada de consells per a escriure amb estil. (us confesso que a mi m'enamora l'altre Vonnengut)  |
| How to Write With Style by Kurt Vonnegut Newspaper reporters and technical writers are trained to reveal almost nothing about themselves in their writings. This makes them freaks in the world of writers, since almost all of the other ink-stained wretches in that world reveal a lot about themselves to readers. We call these revelations, accidental and intentional, elements of style. These revelations tell us as readers what sort of person it is with whom we are spending time. Does the writer sound ignorant or informed, stupid or bright, crooked or honest, humorless or playful-- ? And on and on. Why should you examine your writing style with the idea of improving it? Do so as a mark of respect for your readers, whatever you're writing. If you scribble your thoughts any which way, your readers will surely feel that you care nothing about them. They will mark you down as an egomaniac or a chowderhead --- or, worse, they will stop reading you. The most damning revelation you can make about yourself is that you do not know what is interesting and what is not. Don't you yourself like or dislike writers mainly for what they choose to show you or make you think about? Did you ever admire an emptyheaded writer for his or her mastery of the language? No. So your own winning style must begin with ideas in your head. 1. Find a subject you care about Find a subject you care about and which you in your heart feel others should care about. It is this genuine caring, and not your games with language, which will be the most compelling and seductive element in your style. I am not urging you to write a novel, by the way --- although I would not be sorry if you wrote one, provided you genuinely cared about something. A petition to the mayor about a pothole in front of your house or a love letter to the girl next door will do. 2. Do not ramble, though I won't ramble on about that. 3. Keep it simple As for your use of language: Remember that two great masters of language, William Shakespeare and James Joyce, wrote sentences which were almost childlike when their subjects were most profound. "To be or not to be?" asks Shakespeare's Hamlet. The longest word is three letters long. Joyce, when he was frisky, could put together a sentence as intricate and as glittering as a necklace for Cleopatra, but my favorite sentence in his short story "Eveline" is this one: "She was tired." At that point in the story, no other words could break the heart of a reader as those three words do. Simplicity of language is not only reputable, but perhaps even sacred. The Bible opens with a sentence well within the writing skills of a lively fourteen-year-old: "In the beginning God created the heaven and the earth." 4. Have guts to cut It may be that you, too, are capable of making necklaces for Cleopatra, so to speak. But your eloquence should be the servant of the ideas in your head. Your rule might be this: If a sentence, no matter how excellent, does not illuminate your subject in some new and useful way, scratch it out. 5. Sound like yourself The writing style which is most natural for you is bound to echo the speech you heard when a child. English was Conrad's third language, and much that seems piquant in his use of English was no doubt colored by his first language, which was Polish. And lucky indeed is the writer who has grown up in Ireland, for the English spoken there is so amusing and musical. I myself grew up in Indianapolis, where common speech sounds like a band saw cutting galvanized tin, and employs a vocabulary as unornamental as a monkey wrench. In some of the more remote hollows of Appalachia, children still grow up hearing songs and locutions of Elizabethan times. Yes, and many Americans grow up hearing a language other than English, or an English dialect a majority of Americans cannot understand. All these varieties of speech are beautiful, just as the varieties of butterflies are beautiful. No matter what your first language, you should treasure it all your life. If it happens to not be standard English, and if it shows itself when your write standard English, the result is usually delightful, like a very pretty girl with one eye that is green and one that is blue. I myself find that I trust my own writing most, and others seem to trust it most, too, when I sound most like a person from Indianapolis, which is what I am. What alternatives do I have? The one most vehemently recommended by teachers has no doubt been pressed on you, as well: to write like cultivated Englishmen of a century or more ago. 6. Say what you mean I used to be exasperated by such teachers, but am no more. I understand now that all those antique essays and stories with which I was to compare my own work were not magnificent for their datedness or foreignness, but for saying precisely what their authors meant them to say. My teachers wished me to write accurately, always selecting the most effective words, and relating the words to one another unambiguously, rigidly, like parts of a machine. The teachers did not want to turn me into an Englishman after all. They hoped that I would become understandable --- and therefore understood. And there went my dream of doing with words what Pablo Picasso did with paint or what any number of jazz idols did with music. If I broke all the rules of punctuation, had words mean whatever I wanted them to mean, and strung them together higgledy-piggledy, I would simply not be understood. So you, too, had better avoid Picasso-style or jazz-style writing, if you have something worth saying and wish to be understood. Readers want our pages to look very much like pages they have seen before. Why? This is because they themselves have a tough job to do, and they need all the help they can get from us. 7. Pity the readers They have to identify thousands of little marks on paper, and make sense of them immediately. They have to read, an art so difficult that most people don't really master it even after having studied it all through grade school and high school --- twelve long years. So this discussion must finally acknowledge that our stylistic options as writers are neither numerous nor glamorous, since our readers are bound to be such imperfect artists. Our audience requires us to be sympathetic and patient readers, ever willing to simplify and clarify --- whereas we would rather soar high above the crowd, singing like nightingales. That is the bad news. The good news is that we Americans are governed under a unique Constitution, which allows us to write whatever we please without fear of punishment. So the most meaningful aspect of our styles, which is what we choose to write about, is utterly unlimited. 8. For really detailed advice For a discussion of literary style in a narrower sense, in a more technical sense, I recommend to your attention The Elements of Style, by William Strunk, Jr. and E.B. White. E.B. White is, of course, one of the most admirable literary stylists this country has so far produced. You should realize, too, that no one would care how well or badly Mr. White expressed himself, if he did not have perfectly enchanting things to say. In Sum: 1. Find a subject you care about 2. Do not ramble, though 3. Keep it simple 4. Have guts to cut 5. Sound like yourself 6. Say what you mean 7. Pity the readers TRADUCCIÓ FETA PER GOOGLE TRANSLATE -Seguint els consells d'en Xavier Maza- Com escriure amb estil per Kurt Vonnegut Els reporters i escriptors tècnics estan entrenats per revelar gairebé res sobre ells mateixos en els seus escrits. Això els converteix en monstres en el món dels escriptors, ja que gairebé tota la tinta d'altres miserables tacades en aquest món revelen molt sobre si mateixos als lectors. Nosaltres anomenem a aquestes revelacions, accidentals i intencionals, els elements d'estil. Aquestes revelacions ens diuen els lectors de quin tipus de persona és amb qui estem gastant el temps. El escriptor o ignorants so informat, estúpid o brillant, tort o honest, sense humor o lúdic -? I així successivament. Per què ha d'examinar el seu estil d'escriptura amb la idea de millorar això? Fes-ho com un senyal de respecte als seus lectors, el que estàs escrivint. Si gargotejar seus pensaments qualsevol manera, els teus lectors segur sentiran que t'importa res d'ells. Es marca avall com un egòlatra o un chowderhead --- o, pitjor encara, deixaran de llegir-te. La revelació més condemnatòria que vostè pot fer sobre tu és que no sé el que és interessant i què no ho és. No t'agrada o no els escriptors, principalment pel que optar per mostrar o fer que vostè pensa? Alguna vegada admirar un escriptor emptyheaded per al seu domini de la llengua? No Així que el seu propi estil guanyador ha de començar amb les idees al cap. 1. Busqueu un tema que preocupa Busqui un tema que li preocupa i que en el seu cor senten que altres s'han de preocupar. És aquest interès genuí, i no els teus jocs amb el llenguatge, que serà l'element més atractiu i seductor en el seu estil. No estic instant a escriure una novel.la, per cert --- encara que no m'ho sento si va escriure un, sempre que es va preocupar realment per alguna cosa. Una petició a l'alcalde sobre un sotrac davant de casa seva o una carta d'amor a la noia del costat a fer. 2. No divagar, encara que No vaig a divagar sobre això. 3. Escriu simplement Pel que fa al seu ús del llenguatge: Recordeu que els dos grans mestres del llenguatge, William Shakespeare i James Joyce, van escriure frases que eren gairebé als nens quan els seus temes eren més profunds. "Ser o no ser?" demana a Hamlet de Shakespeare. La paraula més llarga és de tres lletres. Joyce, quan estava juganer, podia armar una frase tan intricada i tan brillant com un collaret per Cleòpatra, però la meva frase favorita del seu conte "Eveline" és aquesta: "Estava cansada". En aquest moment en la història, no hi ha altres paraules, podria trencar el cor d'un lector que les tres paraules fer. La simplicitat de la llengua no és només de bona reputació, però potser fins i tot sagrada. La Bíblia comença amb una frase bé dins de les habilitats d'escriptura d'una nena de catorze animada anys: "Al principi Déu creà el cel i la terra". 4. Tenir coratge per tallar Pot ser que vostè, també, són capaços de fer collarets per Cleòpatra, per dir-ho. Però la teva eloqüència ha d'estar al servei de les idees al cap. La teva regla podria ser aquesta: Si una frase, no importa com excel lent, no lumina un tema d'alguna manera nova i útil, no-res a terme. 5. ¿Sona com a tu mateix L'estil d'escriptura que és més natural que està obligat a fer-se ressò del discurs que se sent quan un nen. Anglès és la tercera llengua de Conrad, i molt del que sembla picant en l'ús d'Anglès va ser sens dubte acolorit per la seva primera llengua, que era polonès. I bona sort és l'escriptor que ha crescut a Irlanda, per l'anglès parlat no és tan divertit i musical. Jo vaig créixer a Indianapolis, on el llenguatge comú sona com una serra de tall d'estany galvanitzat, i empra un vocabulari com unornamental com una clau anglesa. En alguns dels buits més remots de Appalachia, els nens encara creixen sentir cançons i locucions de l'època isabelina. Sí, i molts nord-americans creixen sentir un idioma diferent de l'anglès, o un dialecte de l'Anglès majoria dels nord-americans no poden entendre. Totes aquestes varietats d'expressió són boniques, com les varietats de papallones són boniques. No importa quina sigui la seva primera llengua, ha tresor que tota la seva vida. Si succeeix que no Anglès estàndard, i si es manifesta quan el escriure en anglès estàndard, el resultat sol ser agradable, com una noia molt bonica, amb un ull de color verd i una que és blau. Jo trobada de confiar en la meva pròpia escriptura més, i altres semblen confiar que la majoria, també, quan el so més semblant a una persona d'Indianapolis, que és el que sóc. Quines alternatives tinc? El més recomanat amb vehemència pels professors ha estat sens dubte pressionat sobre vostè, així: escriure com els anglesos de cultiu d'un segle o més. 6. Digues el que vols dir Solia estar irritat per aquests professors, però no sóc més. Ara comprenc que tots aquests assaigs i històries antigues amb les que jo era el que comparar el meu propi treball no eren magnífiques per a la seva datedness o d'estrangeria, però per dir precisament el que els seus autors significava que diguin. Els meus mestres em va desitjar a escriure amb precisió, sempre de seleccionar les paraules més eficaç, i sobre les paraules entre si sense ambigüitat, rígidament, com a parts d'una màquina. Els professors no volia convertir-me en un anglès després de tot. Esperaven que em faria comprensible --- i per tant entendre. I allà va ser el meu somni de fer amb paraules el que Pablo Picasso va fer amb la pintura o el que qualsevol nombre d'ídols del jazz van fer amb la música. Si he trencat totes les regles de puntuació, va tenir paraules signifiquen el que jo volia que ells signifiquen, i enfilades juntes en desordre, jo simplement no seria entès. Així que, també, millor evitar l'estil de Picasso o el jazz-estil d'escriptura, si vostè té alguna cosa que val la pena dir i volen ser compresos. Els lectors volen que les nostres pàgines s'assemblen molt a les pàgines que han vist abans. Per què? Això és perquè ells mateixos tenen una feina difícil de fer, i necessiten tota l'ajuda que pot obtenir de nosaltres. 7. Llàstima que els lectors Ells han d'identificar milers de petites marques en el paper i donar-los sentit immediatament. Han de llegir, un art tan difícil que la majoria de la gent no li estimo encara després d'haver estudiat tota l'escola primària i secundària --- doce llargs anys. Així que aquest debat finalment s'ha de reconèixer que les nostres opcions estilístiques com a escriptors no són ni nombroses ni glamour, ja que els nostres lectors estan destinats a ser artistes tan imperfectes. El nostre públic ens obliga a ser comprensiu i pacient lector, sempre disposat a simplificar i aclarir --- mentre que nosaltres i no s'elevaria per sobre de la multitud, cantant com rossinyols. Aquesta és la mala notícia. La bona notícia és que els americans es regeixen sota una Constitució única, que ens permet escriure el que ens vingui de gust sense por al càstig. Així que l'aspecte més significatiu dels nostres estils, que és el que decideix escriure, és completament il limitat. 8. Per a un assessorament molt complet Per a una discussió de l'estil literari en un sentit més estricte, en un sentit més tècnic, li recomano a la seva atenció els elements d'estil, de William Strunk, Jr i EB Blanc. E.B. Blanc és, per descomptat, un dels estilistes literaris més admirable d'aquest país ha produït fins ara. S'ha de donar compte, també, que ningú li importa el bé o malament el Sr Blanco es va expressar, si no tenia les coses perfectament encantadora a dir. En resum: 1. Busqueu un tema que preocupa 2. No divagar, encara que 3. Escriu de manera aparentment simple 4. Tenir coratge per tallar 5. ¿Sona com a tu mateix 6. Digues el que vols dir 7. Llàstima que els lectors |
Palm Sunday (New York: Dial Press, 1999), 65-72.Latest Updates RSS
|
dissabte, 5 de setembre del 2009
UN ALTRE DECÀLEG DE VONNENGUT SOBRE L'ESTIL LITERARI
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada