divendres, 2 d’octubre de 2009

Viacrucis

Li van recordar que duia una creu penjada de l’espatlla a la manera de jesús, de jesucrist.
Ell no es va estranyar gaire, només el sorprengué que la creu en lloc de fusta fos d’alunini galvanitzat, o potser de titani, o del que fos però no era ni molt dura ni molt pesada.
-Sí –va reconeixr- és una creu que sostinc, hi ha qui la du al coll en un pejoll i encara l’ecompanya de la verge maria. La meva si més no, es recolça a terra dos metres i mig darrera, jo només l’he de arrossegar.
Va pensar que potser havia estat aquella creu la que l’impedí apendre a nadar quan tenia l’edat. Aleshores quasibé s’ofega però ningú l’havia avisat o potser encara no la duia, o no era tant visible com ara.