divendres, 11 de setembre de 2009

SI HEM DE SER ALGUNA COSA, PREFERIRIA SER CATALÀ

video


Sempre s'havia cridat
IN ...INDA .... INDEPENCI ...A
però avui ho sentit més que mai.
La comèdia de la democràcia espanyola no deixa massa marge.¡¡¡
Sí els catalans som macells de mena ... només que haguessin deixat passar l'Estatut Mas-Zapatero, degudament aigualit i desvirtuat, ens haguessin tingut callats i amb l'ham a la boca 25 any més !!!.
¿Però com pot ser que a la transició vigilada per l'exèrcit franquista fos més sensible al "hecho Catalan" i ens fou reconegut ser una Nacionalitat? (que era una manera encoberta de reconèixer els fets nacionals en una Espanya plurinacional evitant la mossegada de les forces reaccionaries) i ara ens volen aplicar el ¨descabello" en terminis taurins i acabar d'una vegada amb la nació catalana. (una cultura i una llengua mil·lenària però que ningun castellà, analfabet o intel·lectual coneix i reconeix, per dir-ho millor)
Potser perquè l'estat-nació espanyol, planificat en època dels Catòlics i definit amb els primers Borbons, s'ha autodefinit -om tots el estats renaixentistes- com una sola nació, una llengua, un sol territori per un sol Estat. En el seu disseny està implícit l'etnocidi de la cultura catalana (principal nació minoritatzada d'Espanya) i el portarà a termini perquè creu necessària per a la seva existència i supervivència de l'Estat, la desaparició del sentiment nacional i la llengua catalana.
Monarquies absolutes, repúbliques, dictadures, transicions, democràcies espanyoles tenen com a punt principal de la seva legimització l'absorció de la nació catalana per a constituir una nacion española una, grande y libre.Cap govern ni regim (amb les seves constitucions, tribunals constitucionals, tribunals d'ordre públic, tribunals ordinaris, corts i senats, policia i exercit, conferencies episcopals, mitjans de comunicació -des de la COPE a la SER passant pel Mundo o la Razón o l'ABC, defensors del poble i un poble, l'espanyol, ensinistrat per a odiar al altres -que som nosaltres- encara que de tant solidaris com ens han fet ser hem estat espoliats.
NINGÚ D'AQUESTA COLLA DONARÀ EL BRAÇ A TORCER NI ENS TRACTARÀ DE IGUAL A IGUAL I PERMETRÀ QUE LA NOSTRA CULTURA FACI OMBRA A LA CASTELLANA.
El català? bé mentre es subordini al castellà i es mantingui com a llengua folklòrica, encara. Però quan diem que li reconeixem el mateix estatut que el castellà i els catalans no només tindran el dret i la obligació de conèixer el castellà sinó que també caldrà conèixer el català per a no obligar com s'ha fet fins ara amb als catalans catalanoparlants a passar-nos al castellà.L'estatut només diu això que ningú podrà obligar a parlar el castellà a un català a Catalunya i que el Govern procurarà que tots els ciutadans de Catalunya entenguin el català. Això pot semblar insignificant però permetrà als catalans a mantenir la seva llengua davant la policia nacional o la Guardia civil i també davant d'un jutge. També posar les dues llengües en igualtat i no subordina ni jerarquitza una llengua sobre l'altra.Si un català només vol parlar en castellà a tots el àmbits ho podrà fer. Si és un català catalanoparlant també podrà sempre català arreu i davant de qui sigui, a Catalunya. Tot i així encara per la força del castellà i el recolzament de l'Estat Central, a Catalunya el castellà seguirà sent necessari i suficient per a viure aquí. En canvi el català seguirà tenint dificultat per a ser suficient i possiblement seguirà sent innecessària per a viure a Catalunya.
LA PROVA ES VEURE QUINA LLENGUA APRENEN ELS IMMIGRANTS A CATALUNYA:
LA LLEGUA DOMINANT QUE ES EL CASTELLÀ.
Aquest procés té a veure amb el procés de bilingüisme, el procés d'una substitució d'una llengua per a una altra. Això és el bilingüisme (segueixo les directrius del gran sociolingüista L.V. ARACIL) substitució.L'Estat espanyol -via tribunal constitucional ara- farà el possible per a que el procés segueixi endavant, vestint-lo com vulgui però mai frenant la substitució, només iniciada, a nivell popular, fa un segle o segle i mig, no més.DUBTEU? No cal anar massa lluny per a veure el procés progressiu de substitució a diferents àmbits geogràfics i amb diferents estats-nació.Des de l’alguerès,el rossellonès,el nul valencià a valència capital, el valencià de la resta de València o Castelló o Alacant;el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc,el català a Barcelona,el català a la resta de Catalunya.Com haureu observat hi ha una gradació de vitalitat. La mostra més clara del que és el bilingüisme -curiosament tan defensat pel PP- és el que ha passat amb el valencià a València capital, on en un segle pràcticament a desaparegut de la capital com a llengua social. Aquest procés és el que voldria l'estat i els partits espanyolista que l'habiten ara per a la resta de l'àmbit de cultura catalana, és a dir bilingüisme, substitució i desaparició de la llengua i la cultura catalana. No és cap secret a mi em sembla que salta a la vista i no cal aprofundir massa, només cal ser honest amb la història.Tenen tanta por a la NACIÓ catalana que segurament, el constitucional intentarà tombar el Preàmbul en diu que una o dues tardes desafortunades una colla d'arreplegats votats per una gent forassenyada que parla llengua la seva llengua per a fer la punyeta a la resta d'espanyols poden parlar l'imperial castellà, doncs es varen reunir en una sardinada i van votar -innocents !! de què serveixen els vots sinó es té el poder polític ni la força coercitiva? - que eren una nació. No van reclamar els drets històrics no d'una nació, sinó d'un estat que va ser una monarquia hereditària amb un exercit, unes corts, una policia, uns jutges, i unes lleis tant fotudes i coercitives com les de qualsevol altra estat modern o pristi.Com sabem que efectivament Catalunya, la Corona d'Aragó, fou un estat medieval europeu amb molt força econòmica, política i cultural. Saben també que l'actual estat espanyol es producte de la imposició de la imperial Castella, amb el nom revolucionari de España, sobre la resta de nacions de la península ibèrica.Tenen por a parlar de drets històrics -quina por !!!- ni d'autodeterminació de Catalunya, no fos que estirant aconseguíssim desempallegar-nos de la imposició de Castella sobre la nostra pàtria, reclamant per la història o pel vot democràtic respecte pel nostre poble i la nostra cultura
DONCS M'ATREVEIXO A FER UN VATICINI:
PODRIA SER QUE EL CONSTITUCIONAL ES CARRAGUÉS AQUEST DOS ASPECTES VOTATS PEL POBLE DE CATALUNYA PERÒ
ÉS MOLT POSSIBLE QUE POTSER ACABI CEDINT -EN UNA ÚLTIMA CONCESSIÓ- A ADMETRE LA DEFINICIÓ CÓMICA DE LA NACIÓ DEL PREAMBUL _QUÉ MÉS DÓNA FINALMENT NACIONALIDAD O NACIÓ?-
PERÔ SEGUIRÀ TUMBANT EL REFORÇ MÉS FORT PEL CATALÀ: NO S'ACCEPTARÀ QUE EL CATALÀ S'IGUALI AL CASTELLÀ I ES DIRÀ QUE ES INCONSTITUCIONAL LA OBLIGACIÓ DE CONEIXER EL CATALÀ A CATALUNYA. CAL NO OBLIDAR QUE CONEIXAMENT DEL CASTELLÀ SI ES OBLIGATORI.
aquesta inconstitucionalitat servirà per tornar a carregar judicialment contra el català com a llengua vehicular a la escola i com a mínim no tindrem la calma mínima de dir que l'únic que hagués fet la Generalitat seria garantir que tots el ciutadans catalans entenguin la llengua que els dona el gentilici.¿Coneixeu algun francès que no parli francèso algú espanyol que no parli castellà?i algun català que digui que no entén el català?
TOT ES RESUMEIX EN UN ÚNICA
LLEI:CATALUNYA ES ESPANYA Y LOS CATALANES ESPAÑOLES, EL PUEBLO ESPANYOL TIENE DERECHO A USAR EL ESPAÑOL EN TODA ESPAÑA SIN QUE NINGUNA OTRA LENGUA SUBALTERNA SE INTERPONGA.ALTRE COP ESTEM PRLANT DE SOBIRANIA.EL SUBJECTE DEL DRET A LA SOBERANIA DEL POBLE CATALÀ NO RESIDEIX EN EL POBLA CATALÀ SINO EN EL POBLE ESPANYOL
Es a dir què som, com ens sentim i que volem ser els catalans no s'ha de preguntar als catalans sinó als extremeños, andaluces, zamoranos, vallisoletanos, murcianos, tant o més que als catalans.Es a dir els catalans serem el que ens deixin els espanyols. Es a dir res com a poble, ni nació, ni cultura. Hem d'estar agraïts de haver patit només un etnocidi.(encara que podríem relatar més d'un episodi poc educat per part castellana i esperem que a futur no haguem de recordar una lamentable aplicació de 8è de la constitució)

dimecres, 9 de setembre de 2009

LA JUSTICIA ES CEGA: FALANGISTES A ARENYS CANATARAN EL CARA ALSOL

No fa fa gaire parlàvem de la justícia i de com, no podia ser d'una manera, te com a principal funció recolzar a les elits dominants en la seva tasca de mantenir la seva societat. tot legitimant de sacrosanta les seves lleis i interessos. Bé, no és res nou, el mateix fan els mitjans de comunicació o la pròpia església (propia no, la seva). Compte que l’església, les religions en general, formen tamdem des de fa molt segles amb els diferents poders seculars amb que ha coincidit: tot per apaivagar a la gent mentre uns grupets d’espavilats –amb l’ordre establert de las seva part - s'apropien del excedents socials i es mantenen en el poder (tant se val el rei, el partit o el general de torn) en unes societats cada cop més estratificades. Cal, convé, a qui convé, que res canvií i si canvia alguna cosa ho fes de canviar, fora per a que res no canvii (si has encertat ja ho deia Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi). Amb tot això vull dir que la justícia està al servei del poder establert i a més per de cas, és per la pròpia natura, conservadora.
Avui 9 de setembre de 2009, hem tingut algunes curioses coincidències. Un jutge que es diu Garzón, que si en alguna cosa es caracteritza és en anar dictant a destra i sinistra segons bufa el vent (a part de rebot amb Felipe González i els GAL), es a dir segons convingui; avui ha anat com imputat a l’Audiència Nacional (el nom em recorda no sé perquè a aquell famós TOP).



Ho ha fet perquè, com jutge estrella o sense ella, se li va acudir intentar donar una sortida al milers i milers d'espanyols ajusticiats a les cunetes pel franquisme (per cert molts del que afusellaven eren de la Falange ) els jutges admeten a tràmit una demanda per prevaricació instada per feixistes descendents ideològics del afuselladors. El jutgen per intentar restituir els mort a les seves família i tornar-los l'honor després de 60 anys t’injuries. Últimament, la justícia – si així en general – encara es manifesta més de dretes del que normalment es mostra. El PP que ja ha procurat potenciar als seus jutges allí on interessa quan estava al poder, ara està recollint els rèdits i passa el dia acudint als tribunals saben que son de dretes i conservadors. Fa molta pena: la justícia no està per a respectar els drets de la gent sino per a que els poderosos a acudeixin a ella, saben que com a mínim es miraran amb simpatia les seves demandes constants, i alguna els surt bé.




Avui una jutgessa (per a ser de dretes i inconscient no cal ser un home de bigotet fi sobre el llavi) decideix que el falangistes poden anar a Arenys de Muny a manifestar-se (i són gent per natura violenta i intolerant com ja han demostrat a la seva història) contra que el poble es manifesti en una consulta sobre autodeterminació. Per cert que prohibeix que l’ajuntament faciliti fer la consulta popular –pacifica i democràtica- a l’hora que autoritza que els feixistes que la volen impedir una consulta democràtica a que es presentin al poble a indultar-nos. Ho fa per defensar la llibertat d’expressió dels que van fer callar a milers per les armes, i la llibertat d’expressió del poble? I la llibertat d’expressió del poble català? Evidentment que hi haurà independentistes, més encara dels que podria haver hagut sense aquesta decisió, i també són ganes de provocar aldarulls. Esperem que ningú prengui mal ... però que fa la falange pels carrers de Arenys de Munt insultant a la gent del poble per fer una consulta pacifica i democràtica?

Per cert molt parlar l'extrema dreta de que hay que condenar la violencia y encara no he sentit de la boca del dirigents del PP que es condemni les morts d'aquells centenars de milers d’espanyols que van quedar a la zona republicana i foren ajusticiats pel terror dels falangistes. I aquest feixistes ho han condemnat? Que no posen a la presó a gent del carrer que mai ha agafat una pistola a Euskadi per no condemnar la violència d'ETA? que no els han expulsat del parlament basc amb aquesta excusa? (per cert que gràcies a aquesta excusa governen PP i PSOE de la maneta i amb les mans brutes)
Perquè la falange no està legalitzada? Només us diré que la PPera Sanchez Camacho (que democràticament no va sortir a Girona quan el PP no va treure ni un diputat per a les corts, però que està al Senat a dir, es a dir democràticament) i el nen despullat de Ciudadanos han aplaudit la decisió i han exigit a Montilla que la faci complir. A aquest de la extrema detra els agrada molt dir en els altres que han de fer, en que han de creure, i com s'han de comportar!!


I la última d'avuí. El Juez Ferrin Calamita -extrema dreta i opus com a mínim - ha demanat a les lesbianes que van tenir dos o tres anys pendents d'una resolució sobre la maternitat compartida d'un fill que van tenir in vitro. El jutge per creences -ultra catòliques- no podia emetre sentencia i reclamava llibertat de consciencia, perjudicant a les mares i la mena, dient que dues lesbianes pervertiren a la nena. Per aquesta gent, lobotomitzada per l’església de petitets i en contra del sentit comú de resta de la societat, és millor tenir un pare maltractador i una mare despreocupada que uns pare o mares amorosos i preocupats però homosexuals.


http://www.elpais.com/articulo/sociedad/juez/Calamita/asegura/retraso/adopcion/homosexual/proteger/interes/nina/elpepusoc/20081124elpepusoc_1/Tes

Fixeu-vos que diu que no creu en la justícia, ell que va fer de su capa un sayo i de la seva ideologia i moral ultra catòlica llei per a les simples mortals lesbianes. Fantàstic !! és com si un Bisbe o un Papa, que maneguem els budell pudents de les clavegueres del Vaticà, diguessin de cor que veritablement creuen en Déu. Tot plegat material de primera per a un monòleg còmic d'aquests tan moderns de la tele.

Us imagineu com seria la vida sense aquest feixistes ultra nacionalistes catòlics espanyols posant problemes i impediments per a que la gent vagi fent i s’organitzi d’acord a com van canviant les relacions socials amb les noves tecnologies. (sense el PP -hurra !!!- sense la Sanchez Camacho -Hurra .._ sense Ciudadanos -Hurra .. . I els falangistes si de cas que vagin a manifestar-se al Valle de los Caidos por Dios y la Patria –el seu deu i la seva patria - i que s’hi quedin dintre tancats sota una llosa tan gran o més que la de Franco.

Però us enganyeu sino existís el PP -quina il.lusió en Rajoy tancat a un despatx de registrador perdut a un poble de Galàcia i la Camacho .... mentre no la sentíssim ja seriem feliços - però sinó fossin ells serien uns altres no hem vingut al mon a estar tranquils i anar fent, no sempre trobarem algú amb un poder molt superior al nostra que fa les seves lleis que tu has de complir i que te el monopoli de la violència per si et poses esquerp.

Com deia en Burruaga "Así són las cosas i así se las hemos contado"

diumenge, 6 de setembre de 2009

800 urnes virtuals a les eleccions afganeses

Ja parlaven de Karsai i la fràgil "democràcia afganesa" importada per la força de les armes i la invasió de les tropes de la OTAN -és dir dels occidentals cristians capitanejats es clar per EEUUU és clar. Cada dia que passa i ja n'han passat uns quants, anava guanyant percentatge de vot a mesura que avançava l'escrutini la qual cosa començava a fer pudor. Però calia acabar com més aviat millor la pantomima democràtica i no anar a una segona volta amb Abdullah Abdullah que donaria més revoltes i més morts. Tant han aprés de democràcia els Afganesos -això sinó ha estat la CIA que ho ha dissenyat és clar- que han apostat per les noves tecnologies i van instal.lar 800 urnes virtuals, vaja inventades, plenes de vots a favor de Karsai.
Ara sembla que comencen a escandalitzar-se a occident. No patiu això és política pura. No hi haurà una segona volta malgrat totes les probes de frau. Mireu, o bé seguiran fent-se el boig i quan Karsai arribi al 50% -ja l'han posat al 48,6%, el declararan "virtual guanyador i futur president. Si l'escàndol és tant gran que els arriba a fer vergonya, el trauran de l'escena política en Karsai -encara el posaran a la presso si convé - i sense Karsai entronaran a a Abdullah Abdullah, amb qui segur ja estan pactant com ho faran per si els cal el canvi. En qualsevol cas que ningú dubti que Abdullah Abdullah serà un altre home posat pels invasor, això sí democràticament.



NEW YORK TIMES 7/9/2009

KABUL, Afghanistan — Afghans loyal to President Hamid Karzai set up hundreds of fictitious polling sites where no one voted but where hundreds of thousands of ballots were still recorded toward the president’s re-election, according to senior Western and Afghan officials here.

The fake sites, as many as 800, existed only on paper, said a senior Western diplomat in Afghanistan, who spoke on the condition of anonymity because of the political delicacy of the vote. Local workers reported that hundreds, and in some cases thousands, of votes for Mr. Karzai in the election last month came from each of those places. That pattern was confirmed by another Western official based in Afghanistan.

“We think that about 15 percent of the polling sites never opened on Election Day,” the senior Western diplomat said. “But they still managed to report thousands of ballots for Karzai.”

Besides creating the fake sites, Mr. Karzai’s supporters also took over approximately 800 legitimate polling centers and used them to fraudulently report tens of thousands of additional ballots for Mr. Karzai, the officials said.

The result, the officials said, is that in some provinces, the pro-Karzai ballots may exceed the people who actually voted by a factor of 10. “We are talking about orders of magnitude,” the senior Western diplomat said.

The widening accounts of fraud pose a stark problem for the Obama administration, which has 68,000 American troops deployed here to help reverse gains by Taliban insurgents. American officials hoped that the election would help turn Afghans away from the Taliban by giving them a greater voice in government. Instead, the Obama administration now faces the prospect of having to defend an Afghan administration for the next five years that is widely seen as illegitimate.

“This was fraud en masse,” the Western diplomat said.

Most of the fraud perpetrated on behalf of Mr. Karzai, officials said, took place in the Pashtun-dominated areas of the east and south where officials said that turnout on Aug. 20 was exceptionally low. That included Mr. Karzai’s home province, Kandahar, where preliminary results indicate that more than 350,000 ballots have been turned in to be counted. But Western officials estimated that only about 25,000 people actually voted there.

Waheed Omar, the main spokesman for Mr. Karzai’s campaign, acknowledged Sunday that there had been cases of fraud committed by different candidates. But he accused the president’s opponents of trying to score political points by making splashy accusations in the news media. “There have been cases — we have reported numerous cases — and our view is the only place where discussion can be held is in the Election Complaints Commission,” he said.

American officials have mostly kept a public silence about the fraud allegations. A senior American official said Sunday that they were looking into the allegations behind the scenes. “An absence of public statements does not mean an absence of concern and engagement on these issues,” the official said.

But a different Western official in Kabul said that there were divisions among the international community and Afghan political circles over how to proceed. This official said he believed the next four or five days would decide whether the entire electoral process would stand or fall. “This is crunch time,” he said.

Adding to the drumbeat, on Sunday the deputy director of the Afghan Independent Election Commission said that the group was disqualifying all the ballots cast in 447 polling sites because of fraud. The deputy director, Daoud Ali Najafi, said it was not clear how many votes had been affected, or what percentage they represented of the total. He gave no details of what fraud had been discovered.

With about three-quarters of the ballots counted in the Aug. 20 election, Mr. Karzai leads with nearly 49 percent of the vote, compared with 32 percent for his main challenger, Abdullah Abdullah. If no candidate receives more than 50 percent, the election goes to a runoff.

Officials in Kabul say it will probably take months before the Election Complaints Commission, which is dominated by Westerners appointed by the United Nations, will be able to declare a winner. Such an interregnum with no clear leader in office could prove destabilizing for a country that is already beset by ethnic division and an increasingly violent insurgency.

One opposition candidate for president, Ashraf Ghani, the former finance minister, said that the scale of the fraud on Election Day had deeply damaged the political process that was being slowly built in Afghanistan.

“For five years Mr. Karzai was my president,” he said in an interview at his home in Kabul. “Now how many Afghans will consider him their president?

EL SENYOR GOOGLE TRADUEIX PER

KABUL, Afganistan - Els afganesos lleials al president Hamid Karzai establir centenars de centres de votació fictícia en què ningú va votar, però on centenars de milers de vots se seguien registrant cap a la re-elecció de president, segons alts funcionaris occidentals i afganesos aquí.

Els llocs falsos, tants com 800, només existeixen sobre el paper, va dir un diplomàtic occidental a l'Afganistan, que va parlar a condició d'anonimat a causa de la delicadesa política de la votació. Els treballadors locals van informar que centenars, milers i en alguns casos, dels vots per al Sr Karzai en l'elecció el mes passat procedents de cada un d'aquests llocs. Aquest patró va ser confirmada per un altre funcionari occidental a l'Afganistan.

"Creiem que mai el 15 per cent dels llocs de votació es van obrir el dia d'eleccions", va dir el diplomàtic occidental d'alt rang. "Però ells se les va arreglar per informar a milers de paperetes de Karzai."

A més de crear els llocs falsos, els partidaris del Sr Karzai també es va fer càrrec d'aproximadament 800 centres de votació legítima i els va utilitzar per informar de manera fraudulenta a desenes de milers de paperetes addicionals per al Sr Karzai, van dir els funcionaris.

El resultat, van dir els funcionaris, és que en algunes províncies, el pro-paperetes Karzai podrà excedir les persones que realment van votar per un factor de 10. "Estem parlant d'ordres de magnitud", va dir el diplomàtic occidental d'alt rang.

Els comptes de l'ampliació de frau representen un problema marcada per l'administració d'Obama, que té 68.000 soldats nord-americans desplegats aquí per ajudar a revertir els guanys pels insurgents talibans. Els funcionaris nord-americans esperaven que l'elecció seria ajudar a convertir els afganesos fora dels talibans, donant-los una major veu en el govern. En canvi, l'administració d'Obama s'enfronta ara a la perspectiva d'haver de defensar una administració afganesa per als propers cinc anys, que és àmpliament considerat com ètic.

"Aquest va ser un frau en massa", va dir el diplomàtic occidental.

La majoria dels fraus comesos en nom del Sr Karzai, van dir funcionaris, va tenir lloc al paixtu dominat per zones de l'est i sud, on les autoritats van dir que la participació electoral el 20 d'agost va ser excepcionalment baixa. That included Mr. Karzai’s home province, Kandahar, where preliminary results indicate that more than 350,000 ballots have been turned in to be counted. No obstant això, funcionaris occidentals calcula que només al voltant de 25.000 persones van arribar a votar allà.

Waheed Omar, el principal portaveu de la campanya del Sr Karzai, va admetre el diumenge que hi havia hagut casos de frau comesos pels diferents candidats. No obstant això, va acusar els opositors del president de tractar de guanyar punts polítics amb acusacions ostentoses en els mitjans de comunicació. "S'han donat casos - ens han informat de nombrosos casos - i la nostra opinió es l'únic lloc on la discussió pot ser duta a terme és en les denúncies de la Comissió Electoral", va dir.

En la seva majoria funcionaris nord-americans han mantingut un silenci públic sobre les acusacions de frau. Un alt funcionari nord-americà va dir el diumenge que estaven buscant en les denúncies darrere de les escenes. "L'absència de declaracions públiques no significa una absència de preocupació i compromís en aquests temes", va dir el funcionari.

No obstant això, un funcionari occidental diferents a Kabul va dir que no hi havia divisions entre la comunitat internacional i els cercles polítics de l'Afganistan sobre la manera de procedir. Aquest funcionari va dir que creia que els pròxims quatre o cinc dies es decidirà si el procés electoral es manté o cau. "Aquesta és l'hora de la veritat", va dir.

Afegint als tambors, el diumenge el subdirector de la Comissió Afganesa Independent de la Comissió Electoral va dir que el grup va ser desqualificar tots els vots emesos en 447 centres de votació a causa d'un frau. El director adjunt, Daoud Ali Najafi, va dir que no estava clar quants vots havien estat afectats, o quin és el percentatge que representaven del total. No va donar detalls del que el frau havia estat descobert.

Amb prop de tres quartes parts dels vots escrutats en les eleccions del 20 d'agost, el Sr Karzai al capdavant amb gairebé el 49 per cent dels vots, enfront del 32 per cent del seu principal rival, Abdullah Abdullah. Si cap candidat rep més del 50 per cent, l'elecció va a una segona volta.

Els funcionaris en Kabul, diuen que probablement prendrà mesos abans de queixes de la Comissió Electoral, que està dominada pels occidentals designat per les Nacions Unides, pot declarar un guanyador. Aquest interregne sense líder clar a l'oficina podria resultar desestabilitzador per a un país que ja està assetjat per la divisió ètnica i d'una insurgència cada vegada més violents.

Un candidat de l'oposició, Ashraf Ghani, exministre d'Economia, va dir que la magnitud del frau en la jornada electoral s'havia danyat profundament el procés polític que estava sent construït lentament a l'Afganistan.
> Canvia







NOMÉS DEMANEM VOTAR: ARENYS DE MUNT 13/09/2009

Editorials VILA-WEB

03.09.2009 - 19:51

"LA CONSIGNA ÉS VULL VOTAR"

VICENT PARTAL
'
És així de senzill: no demane sinó votar. Tota la reivindicació política que faig és aquesta: vull votar. Vull que em demanen si desitge continuar dins l'estat espanyol o si preferesc ser independent. Únicament això. I ja dic d'antuvi que acceptaré el resultat, siga quin siga. Si guanya Espanya, continuaré treballant per la independència, però acataré el resultat. I si guanyem nosaltres, treballaré perquè els qui vulguen ser espanyols tinguen en tot moment el dret democràtic de votar. Vull votar. En aquests moments, quan tot sembla tan complicat i confús, aquesta és una consigna senzilla i poderosa contra la qual cap argument polític no pot presentar-se com a decent. Però, per si en dubtàvem, ací tenim el govern espanyol dient que a Arenys de Munt una consulta ciutadana sobre aquesta matèria és il·legal. És il·legal votar? En una democràcia? M'ho hauran d'explicar i, sobretot, ho hauran d'explicar als altres europeus, vejam si hi ha ningú que aconseguesca d'entendre-ho.

Legalment, la intervenció de l'estat és ridícula. La consulta, com sap tothom, no la convoca l'ajuntament i, per tant, invocar la Llei de Bases de Règim Local no té gens de sentit. Políticament, és molt més greu. Ara fa tres anys a Arenys de Munt es va fer un referèndum (consulta, vaja...), igual que el que es proposa ara, sobre la urbanització de la riera. Van votar 1.160 dels 6.201 electors censats i no va passar res. Ningú no va invocar aleshores cap llei. I si s'invoca ara, després de les amenaces de la Falange per cert, és per la pregunta. És la pregunta concreta que fa saltar de polleguera el govern espanyol.

Un gest senzill i comprensible en qualsevol democràcia com és el de fer una pregunta als ciutadans esdevé un infern per al govern espanyol, si aquesta pregunta és 'Accepteu que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?' Ep, però amb això ens regalen un argument fabulós. Fabulós davant la Unió Europea, davant els Estats Units i davant el món democràtic, incloent-hi els possibles demòcrates espanyols. Perquè la qüestió és, senzillament, que no ens volen deixar votar per por del resultat. I no hi ha cap país democràtic que puga acceptar la idea d'escamotejar el dret de vot dels ciutadans per evitar que voten allò que el govern no vol que voten.




dissabte, 5 de setembre de 2009

DECÀLEG DE TOTS ELS DECÂLEGS, EL CONTE DE LA LLETERA



No anhelis impacient el bé futur:

mira que ni el present està segur.

Ja posats i per a treure'n profit, en un futur no molt llunyà (ara només en tinc el propòsit) resumiré tots els decàlegs en un i el publicaré i els escriptors me'l trauran de les mans. Amb els diners que tregui em compraré una editorial i em publicaré i tots els meus amics i del beneficis que en trauré viatjaré i adquiriré experiència i fortuna podré escriure més encara i escriuré algun bestseller mundial, i pagaré a un equip de negres per a que m'escriguin guions per a la tele i compraré una productora i faré amic de Zapatero - ¿té amic?- i que em donarà una llicència de TDT de pagament _i em dirà apoyaré el estatuto que apruebe el pueblo catalán i jo li diré que sí, que sí, que tranquil que ara no toca - i aniré a Itàlia i li compraré a Berlusconi la meitat de les seves cadenes i aprendré a fer lleis com només ell sap i tornaré Espanya i em presentaré a President de la Generalitat de Catalunya i controlaré els mitjans de la Brunete Mediatica i el Mundo, l'Abc, la Razon la Cope cridaran alhora i enfadadissims que no només l'estatut es constitucional sinó que convenceran als espanyols que Catalunya és una Nació amb Història i amb drets històrics i el PP demanarà la capitalitat d'Espanya per a Barcelona i explicaran amb llagrimots als ulls que el català és la mes bella llengua de les que es fan i es desfan, i la sardana també i a Sevilla no ballaran sevillanes sinó sardanes i a Madrid els de Lavapies faran castells de 9 amb folre i manilles i tot el que calgui, i cridarem des del balcó de la Generalitat Visca Catalunya lliure igualitària, i els polítics catalans hauran de fer currículums com tothom per a treballar i hauran de treballar i ....


... I fins i tot en Samaniego s'aixecarà de la tomba escriurà en català

LA LLETERA
Portava al cap
una lletera el càntir al mercat
amb aquella rapidesa,
aquell aire senzill, aquell gust,
que va dient a tothom que ho adverteix
Jo sí que estic contenta amb la meva sort!
Perquè no venia de gust
més companyia que el seu pensament,
que alegre li oferia
innocents idees de content.
Anava sola la feliç lletera,
i deia entre si d'aquesta manera:
"Aquesta llet venuda,
en net em donarà tants diners,
i amb aquesta partida
un cove d'ous comprar vull,
per treure cent pollastres, que a l'estiu
ronden cantant el piu, piu "
"De l'import aconseguit
de tant pollastre compraré un porquet;
amb gla, salvat,
berza, castanya engreixar sense encert;
tant que pot ser que jo aconsegueixi
veure com se li arrossega la panxa "
"el portaré al mercat:
en trauré d'ell sens dubte bon diners;
compraré de comptat
una robusta vaca i un vedell,
que salti i corri tota la campanya,
fins a la muntanya prop de la cabana ".
Amb aquest pensament
alienada, brinca de manera
que al seu salt violent
el càntir va caure. Pobre lletera!
Quina compassió! Adéu llet, diners,
ous, pollastres, garrí, vaca i vedell.
Oh boja fantasia!,
Quina palaus fàbriques en el vent!
Modera la teva alegria;
no sigui que saltant de content,
en contemplar feliç la teva mudança,
trenqui el teu cantarilla l'esperança.
No siguis ambiciosa
de millor o més pròspera fortuna;
que viuràs ansiosa
sense que pugui saciarte cap cosa.
No anhels impacient el bé futur:
mira que ni el present està segur.

(traducció Sr. Google)

> Canvia



Suggereix una traducció millor

DECÀLEG DEL ESCRIPTOR D'EXIT JAVIER CERCAS


Decálogo apócrifo del escritor de éxito, por JAVIER CERCAS

Primero.
Recuerda que la única forma posible de éxito consiste en escribir el mejor libro que puedes escribir, ese libro que antes de terminar de escribir ni siquiera imaginabas que podías llegar a escribir. No busques ninguna otra forma de éxito: que sea ella la que te busque a ti. Si te pilla, no tengas miedo y haz como si no pasara nada.

Segundo.
No escribas para tu madre. Ni para tu padre. Ni para tu novia. No escribas para tus amigos. No escribas para tus enemigos (sobre todo no los odies: el odio, lo dijo Michael Corleone, no te permite juzgarlos). Ni se te ocurra escribir para los críticos. Ni para los editores ni para los agentes ni por supuesto para esa abstracción llamada lector, que, como su propio nombre indica, no existe. Ni siquiera escribas para ti mismo. Escribe para un Dios impecablemente omnisciente, que sabe incluso cuándo estás tratando de engañarlo. Y entonces se ríe con una carcajada horripilante.

Tercero.
No olvides que escribir una frase consiste en resolver un problema que la siguiente frase vuelve a plantear. Ni que escribir un libro consiste en lo mismo. Desconfía de la facilidad. No intentes ser inteligente ni sabio ni profundo ni gracioso ni divertido (por Dios santo, no intentes ser gracioso ni divertido: que lo sea el libro). Que el libro sea mucho mejor que tú, que no eres más que un pobre hombre, como todo el mundo. Dedícate a otra cosa en cuanto notes que escribes tratando de quedar bien. No olvides que escribir consiste en rescribir, es decir: en averiguar qué es lo que estaba dentro de ti sin que tú lo supieras.

Cuarto.
Huye como de la peste de las frases bonitas, de las palabras bonitas, de quienes escriben con mayúscula la palabra arte, la palabra artista, la palabra obra, la palabra belleza, sobre todo la palabra belleza. Huye de todo lo que suene remotamente a literatura; la literatura es lo que nunca, ni siquiera remotamente, suena a literatura: suena sólo a verdad.

Quinto.
Resérvate el miedo que tengas (y ya sé que tienes un miedo espantoso) para la vida, y destiérralo como sea en cuanto te sientes a escribir, para que aparezca entero y verdadero en tus libros, que son lo que de verdad eres. Recuerda que este oficio no es para cobardes, pero recuerda también que el valiente no ese el que no tiene miedo, sino el que tiene miedo y se aguanta y luego embiste y va a por todas.

Sexto.
Escribe como si estuvieras muerto y recordaras o inventaras (da lo mismo) cuanto te ocurrió a ti o a otros, igual que si quisieras materializar un espejismo, igual que si contra toda evidencia te hubieras convencido de que, en el momento en que consigas materializarlo, lo que te ocurrió a ti o a otros se volverá más real que lo real, que a fin de cuentas no es nada. Recuerda, por cierto, que no hay nada más importante que la literatura, excepto la vida.

Séptimo.
Cultiva tus obsesiones, tus vicios, tu locura y, con moderación, tu cordura; cultiva tus perplejidades, tus pasiones (las altas y las bajas, sobre todo las bajas), tu gusto intransferible (el bueno y el malo, sobre todo el malo), y no olvides reírte con alegre fiereza de ti mismo. Recuerda que tus defectos son también tus virtudes: ni harto de vino rechaces un elogio, porque -esto no lo dijo Michael Corleone, sino La Rochefocauld, pero para el caso es lo mismo- quien rechaza un elogio es porque quiere dos. Y, sobre todo, por nada del mundo te resignes a sentir envidia de un colega o a hablar mal de él: es una confesión de inferioridad.

Octavo.
Léelo todo, relee sólo lo más íntimo (pero relee mucho), escribe lo que te salga de las entrañas -por decirlo con una palabra distinguida-, y publica sólo lo que no puedas no publicar. A menos que hayas decidido suicidarte o te hayas perdido por completo el respeto a ti mismo o los acreedores te amenacen con la cárcel o el potro de tortura, no tengas prisa por publicar.

Noveno.
Si escribes con ordenador, hazme caso y presiona de vez en cuando el icono Guardar, y no escatimes en copias de seguridad: más que nada para ahorrarte hacer el mamarracho ante ti mismo con la imaginación masoquista y vilmente halagadora de que acabas de perder para siempre la frase o el párrafo o la página que te iba a justificar; si escribes a mano, tienes una posibilidad menos de hacer el mamarracho, así que es preferible que escribas a mano. Este mandamiento es el penúltimo, pero debería ser el segundo.

Décimo.
Recuerda (este mandamiento es el último, pero debería ser el primero) no hacer caso jamás de ningún decálogo. Empezando por éste y acabando por el que tú mismo establezcas el día que un periódico decida que eres un escritor de éxito y te entreviste para que improvises un decálogo del escritor de éxito.


DECÀLEG PER A ESCRIPTORS ANÒNIMS

Sobre els decàlegs per als escriptors he trobat aquest escrit. Si jo hagués de parlar de l'escriptura subscriuria fil per randa el que ella diu.

Sobretot posaria molt s'enfadi en el fet dels sentits: si escrius amb els sentits, amb els cinc, transmetràs la impressió de vivència sensual als teus escrits i arribaràs a emocionar al lector, suposo que d'això tracta la literatura.

Caldrà aprofundir sobre aquesta definició, però crec que si a més d'emocionar aconsegueixes fer viure la historia al lector - escrivint pensant amb els cinc sentits - tindràs una bona història a les mans.


"A LOS ESCRITORES ANÓNIMOS"

Lorena Pérez de Urgel


"A los escritores anónimos" de Lorena Pérez de Urgel

A LOS ESCRITORES ANÓNIMOS


Alguien me dijo una vez, después de leer uno de mis cuentos:

"No dejes de escribir nunca. No busques la fama ni la fortuna con la escritura; esto es sólo un detalle sin importancia.

Tú perteneces a un grupo de seres tocados por una luz divina, mágica.

Los cinco sentidos que todos los seres humanos tenemos tú los tienes más agudos: ves el mundo con los colores más intensos, oyes los sonidos que te rodean como si de una sinfonía sin fin se tratara, hueles los perfumes de la tierra hasta el más mínimo de los matices, degustas con fruición los sabores de la vida, palpas los volúmenes y las texturas de lo cotidiano y después, con todo este conjunto de experiencias, vivencias y sensaciones, elaboras un cóctel que a través de tus manos, (el tacto otra vez), inmortalizas en una cuartilla de papel.

Los escritores sois un poco dioses, un poco magos, porque a partir de la nada, de una página en blanco, tenéis la capacidad de crear un mundo particular con unos personajes con vida propia.

No dejes de escribir nunca porque, aunque tu relato lo lea una sola persona en el mundo, por el hechizo de tus escritos y a través de los ojos del lector, te habrás
colado en su alma y a partir de ese instante, irreversiblemente, ya formarás parte de él.

Y yo me pregunto: ¿No es esto magia?".

Lorena Pérez de Urgel
Barakaldo,
(Bizkaia) ESPAÑA

Copyright ©2006 Lorena Pérez de Urgel

Permeteu-me una digressió personal com a escriptor anònim. No sé sí us podré transmetre el millor que mai ha dit ningú sobre mi en presentar-me, ja no com a escriptor (ara he de dir pobre de mi amb falsa modèstia) sinó com a persona.

Fou com em va presentar el meu amic Gonzalo, a qui fa anys que ja no veig malauradament, en trobar-nos per a fer un sopar amb uns compatriotes i col.legues seus, Argentins i arquitectes. Els va dir tot presentant-me:

Os presento a Jaume, e s c r i b e

Aquella nit, mentre preparaven ells un sopar italo-argentí i jo la meva escalivada, parlarem de literatura, de arquitectura teòrica (?) , de la dictadura argentina. En Gonzalo no va badar boca de com va ser el més que va passar als soterranis de la Escuela de Mecánica de la Armada i com va poder sortir-se'n i fugir d'aquell règim. No calien paraules, només un llarg silenci còmplice de tots i un tragar saliva al brindar amb un vi afruitat dels Costers del Segre com excusa. També parlarem de dones, recordo. Vam ser elegants com calia esperar de uns cavallers italo-argentino-catalans.

DECÀLEG ESCRIPTOR ANÒMIN





Ho he trobat a Internet i el publico com a homatge a l'eina, on sembla que es troba de quasibé tot. També a l'autor anònim que ens transmet la seva experiencia, a més és argentí i això ja és una garantia de que sap parlar si més no.



aurelio,23.09.2006
http://www4.loscuentos.net/forum/4/27/

Mi decálogo:

1) No escribas sin querer, la escritura no es un trabajo, es una
inspiración

2) Escribe lo que sale de tu mente pero dale el combustible que sale de tu
corazòn;

3) Que no te importe si determinada frase u oración ya fue escrita
previamente, por un conocido o desconocido autor. Solo púlelo con tu
estilo.

4) Escribe para los pobres porque ellos no te daran plata pero si
inspiración.

5) Nunca te quedes a la mitad, ni al inicio de tu obra, termínala,
aunque más tarde le cambies, enmiendes o suprimas partes.

6) Ten presente que lo que escribiste es una piedra preciosa sin pulir,
asi que revisela una y otra y más veces hasta que se vaya al
público y ya sea muy tarde para retroceder.

7) No te preocupes por el nombre de tu obra, dejála de
último;

8) No hay hora ni estado psíquico para escribir, levántate
si te vino una idea a medio sueño, escribe si caminas o te
transportas o estas haciendo el amor o te encuentras en el retrete.

9) Si hay momentos, temporadas o tiempos de sequía en tu
inspiracíon, no te preocupes, Herodóto paso por lo mismo.
Lee, diviértete, descansa.

10) No escribas para la posteridad como aconseja el maestro Monterroso,
escribe para ayer, para hoy que de todas maneras estarás escribiendo
para siempre.

DECÀLEG PER A UN ESCRIPTOR DE STEPHEN VIZINCZEY

Stephen Vizinczey
Por Saturnino Rodríguez

Dejando a un lado las calificaciones literarias, nunca ortodoxas, Stephen Vizinczey participa de la misma condición errabunda de un Joseph Conrad o un Vladimir Nabokov, escritores que abandonan su país de origen y también su idioma materno para escribir en inglés, y bien por demás. A Vizinczey se le cataloga, entonces, de esa manera: un novelista húngaro (también crítico y ensayista) que emigra a Canadá a los 23 años y que escribe en inglés. Tanto sus libros como sus opiniones han levantado el polvo de anaqueles y criterios establecidos por el uso y el abuso. Si no, habría que partir de una de sus consideraciones: ¨La mayoría de las novelas que se publican están escritas por gente que no sabe escribir y la mayor parte de las críticas por gente que no sabe leer¨. Lo dice alguien desde la práctica, que arriesga sus ideas y se expone a la luz del sol como blanco. Stephen Vizinczey se ha movido en escenarios como Londres y Nueva York, también como reseñista habitual de libros, y cree que la crítica literaria es la política de la literatura. Y afirma que la literatura, como la guerra y la política, es demasiado importante como para dejarla en manos de los profesionales, dando un espaldarazo cómplice a los lectores de verdad, sin eufemismos. Hablar de que sus obras han sido best-sellers en repetidas ocasiones no aportaría un rasero para medir sus propuestas. Novelas como En brazos de la mujer madura; El hombre del toque mágico y Un millonario inocente dan fe de sus desvelos narrativos. Mientras los volúmenes de ensayo Las reglas del caos y Verdad y mentiras en la literatura lo integran a la polémica; corrido de las normas, tal vez sintiendo, para insinuarlo con sus propias palabras, la angustia del crítico sobre si está distribuyendo el elogio y la censura en las proporciones precisas y correctas.


LOS DIEZ MANDAMIENTOS DE UN ESCRITOR


1: NO BEBERÁS, NI FUMARÁS, NI TE DROGARÁS

Para ser escritor necesitas todo el cerebro que tienes.


2: NO TENDRÁS COSTUMBRES CARAS

Un escritor nace del talento y del tiempo.... Tiempo para observar, estudiar y pensar y no puede permitirse el lujo de desperdiciar una sola hora ganando dinero para cosas que no son esenciales. A menos que tenga la suerte de haber nacido rico, es mejor que se prepare para vivir sin demasiados bienes terrenales (...)

Es preciso decidir qué es más importante para uno: vivir bien o escribir bien. No hay que atormentarse con ambiciones contradictorias.


3: SOÑARÁS Y ESCRIBIRÁS; SOÑARÁS Y VOLVERÁS A ESCRIBIR

No dejes a nadie decirte que estás perdiendo el tiempo cuando tienes la mirada perdida en el vacío. No existe otra forma de concebir un mundo imaginario (...)


4: NO SERÁS VANIDOSO

Si crees ser sabio, racional, bueno, una bendición para el sexo opuesto, una víctima de las circunstancias... es porque no te conoces a ti mismo lo suficiente para escribir.


5: NO SERÁS MODESTO

La modestia es una chapuza para la chapucería, la pereza, la complacencia; las ambiciones pequeñas suscitan esfuerzos pequeños. Nunca he conocido a un buen escritor que no intentara ser grande.


6: PENSARÁS SIN CESAR EN LOS QUE SON VERDADERAMENTE GRANDES

"Las obras del genio están regadas con sus lágrimas", escribió Balzac en Ilusiones Perdidas. Rechazo, mofa, pobreza, fracaso, una lucha constante contra las propias limitaciones... tales son los principales sucesos de las vidas de la mayoría de los grandes artistas, y si aspiras a conseguir su destino debes fortalecerte aprendiendo de ellos.


7: NO DEJARÁS PASAR UN DÍA SIN RELEER ALGO GRANDE

No se debe cometer el error de leerlo todo para estar "bien informado". Estar "bien informado" sirve para brillar en las fiestas, pero resulta absolutamente inútil para un escritor. Leer sobre un libro para poder charlar de él no es lo mismo que comprenderlo. Es mucho más útil leer una y otra vez unas cuantas novelas hasta comprender porqué son buenas y cómo las han construido los escritores. Hay que leer una novela unas cinco veces para comprender su estructura, qué la hace dramática y qué le presta ritmo e impulso...


8: NO ADORARÁS LONDRES-NUEVA YORK-PARÍS

Si posees una buena colección de obras de grandes escritores y no dejas de releerlos, tienes acceso a más secretos de la literatura que todos los farsantes de la cultura que marcan el tono en las grandes ciudades. No hay que perder el tiempo preocupándose por lo que está de moda, el tema idóneo, el estilo idóneo o qué clase de cosas ganan los premios. Cualquier persona que ha tenido éxito en la literatura lo ha conseguido en sus propios términos.


9: ESCRIBIRÁS PARA TU PROPIO PLACER

Hace un par de años leí en los periódicos americanos las críticas más duras a una obra de Shakespeare (Medida por medida)... críticas a la obra en sí, no a la representación. Si Shakespeare no puede complacer a todo el mundo, ¿Por qué intentarlo siquiera nosotros? Esto significa que no vale la pena que te esfuerces por interesarte por algo que te resulta aburrido (...)

Ahora escribo solo sobre aquello que me interesa. No busco temas: cualquier cosa en la que no puedo parar de pensar es mi tema (...)

Si te ves a ti mismo, a tu "yo" verdadero, tienes la posibilidad de escribir un libro que agrade a millones. Porque, quien quiera que seas, hay en el mundo millones de personas más o menos parecidas a ti.

Nadie quiere leer a un novelista que no piensa realmente lo que escribe.


10: SERÁS DIFÍCIL DE COMPLACER

La mayoría de los libros nuevos que leo se me antojan a medio terminar. Parece que el escritor se contentó con hacer su trabajo más o menos bien y luego pasó a algo nuevo.

Para mí, escribir empieza a ser emocionante de verdad cuando vuelvo a un capítulo un par de meses después de haberlo escrito. En esa fase lo miro más como lector que como autor y, por muchas veces que hubiera reescrito el capítulo, todavía encuentro frases vagas, adjetivos inexactos o superfluos.


Más información: http://www.librosademanda.com/ldalocal/let/v/12249