dissabte, 5 de setembre de 2009

DECÀLEG PER A ESCRIPTORS ANÒNIMS

Sobre els decàlegs per als escriptors he trobat aquest escrit. Si jo hagués de parlar de l'escriptura subscriuria fil per randa el que ella diu.

Sobretot posaria molt s'enfadi en el fet dels sentits: si escrius amb els sentits, amb els cinc, transmetràs la impressió de vivència sensual als teus escrits i arribaràs a emocionar al lector, suposo que d'això tracta la literatura.

Caldrà aprofundir sobre aquesta definició, però crec que si a més d'emocionar aconsegueixes fer viure la historia al lector - escrivint pensant amb els cinc sentits - tindràs una bona història a les mans.


"A LOS ESCRITORES ANÓNIMOS"

Lorena Pérez de Urgel


"A los escritores anónimos" de Lorena Pérez de Urgel

A LOS ESCRITORES ANÓNIMOS


Alguien me dijo una vez, después de leer uno de mis cuentos:

"No dejes de escribir nunca. No busques la fama ni la fortuna con la escritura; esto es sólo un detalle sin importancia.

Tú perteneces a un grupo de seres tocados por una luz divina, mágica.

Los cinco sentidos que todos los seres humanos tenemos tú los tienes más agudos: ves el mundo con los colores más intensos, oyes los sonidos que te rodean como si de una sinfonía sin fin se tratara, hueles los perfumes de la tierra hasta el más mínimo de los matices, degustas con fruición los sabores de la vida, palpas los volúmenes y las texturas de lo cotidiano y después, con todo este conjunto de experiencias, vivencias y sensaciones, elaboras un cóctel que a través de tus manos, (el tacto otra vez), inmortalizas en una cuartilla de papel.

Los escritores sois un poco dioses, un poco magos, porque a partir de la nada, de una página en blanco, tenéis la capacidad de crear un mundo particular con unos personajes con vida propia.

No dejes de escribir nunca porque, aunque tu relato lo lea una sola persona en el mundo, por el hechizo de tus escritos y a través de los ojos del lector, te habrás
colado en su alma y a partir de ese instante, irreversiblemente, ya formarás parte de él.

Y yo me pregunto: ¿No es esto magia?".

Lorena Pérez de Urgel
Barakaldo,
(Bizkaia) ESPAÑA

Copyright ©2006 Lorena Pérez de Urgel

Permeteu-me una digressió personal com a escriptor anònim. No sé sí us podré transmetre el millor que mai ha dit ningú sobre mi en presentar-me, ja no com a escriptor (ara he de dir pobre de mi amb falsa modèstia) sinó com a persona.

Fou com em va presentar el meu amic Gonzalo, a qui fa anys que ja no veig malauradament, en trobar-nos per a fer un sopar amb uns compatriotes i col.legues seus, Argentins i arquitectes. Els va dir tot presentant-me:

Os presento a Jaume, e s c r i b e

Aquella nit, mentre preparaven ells un sopar italo-argentí i jo la meva escalivada, parlarem de literatura, de arquitectura teòrica (?) , de la dictadura argentina. En Gonzalo no va badar boca de com va ser el més que va passar als soterranis de la Escuela de Mecánica de la Armada i com va poder sortir-se'n i fugir d'aquell règim. No calien paraules, només un llarg silenci còmplice de tots i un tragar saliva al brindar amb un vi afruitat dels Costers del Segre com excusa. També parlarem de dones, recordo. Vam ser elegants com calia esperar de uns cavallers italo-argentino-catalans.