divendres, 11 de setembre del 2009

SI HEM DE SER ALGUNA COSA, PREFERIRIA SER CATALÀ




Sempre s'havia cridat
IN ...INDA .... INDEPENCI ...A
però avui ho sentit més que mai.
La comèdia de la democràcia espanyola no deixa massa marge.¡¡¡
Sí els catalans som macells de mena ... només que haguessin deixat passar l'Estatut Mas-Zapatero, degudament aigualit i desvirtuat, ens haguessin tingut callats i amb l'ham a la boca 25 any més !!!.
¿Però com pot ser que a la transició vigilada per l'exèrcit franquista fos més sensible al "hecho Catalan" i ens fou reconegut ser una Nacionalitat? (que era una manera encoberta de reconèixer els fets nacionals en una Espanya plurinacional evitant la mossegada de les forces reaccionaries) i ara ens volen aplicar el ¨descabello" en terminis taurins i acabar d'una vegada amb la nació catalana. (una cultura i una llengua mil·lenària però que ningun castellà, analfabet o intel·lectual coneix i reconeix, per dir-ho millor)
Potser perquè l'estat-nació espanyol, planificat en època dels Catòlics i definit amb els primers Borbons, s'ha autodefinit -om tots el estats renaixentistes- com una sola nació, una llengua, un sol territori per un sol Estat. En el seu disseny està implícit l'etnocidi de la cultura catalana (principal nació minoritatzada d'Espanya) i el portarà a termini perquè creu necessària per a la seva existència i supervivència de l'Estat, la desaparició del sentiment nacional i la llengua catalana.
Monarquies absolutes, repúbliques, dictadures, transicions, democràcies espanyoles tenen com a punt principal de la seva legimització l'absorció de la nació catalana per a constituir una nacion española una, grande y libre.Cap govern ni regim (amb les seves constitucions, tribunals constitucionals, tribunals d'ordre públic, tribunals ordinaris, corts i senats, policia i exercit, conferencies episcopals, mitjans de comunicació -des de la COPE a la SER passant pel Mundo o la Razón o l'ABC, defensors del poble i un poble, l'espanyol, ensinistrat per a odiar al altres -que som nosaltres- encara que de tant solidaris com ens han fet ser hem estat espoliats.
NINGÚ D'AQUESTA COLLA DONARÀ EL BRAÇ A TORCER NI ENS TRACTARÀ DE IGUAL A IGUAL I PERMETRÀ QUE LA NOSTRA CULTURA FACI OMBRA A LA CASTELLANA.
El català? bé mentre es subordini al castellà i es mantingui com a llengua folklòrica, encara. Però quan diem que li reconeixem el mateix estatut que el castellà i els catalans no només tindran el dret i la obligació de conèixer el castellà sinó que també caldrà conèixer el català per a no obligar com s'ha fet fins ara amb als catalans catalanoparlants a passar-nos al castellà.L'estatut només diu això que ningú podrà obligar a parlar el castellà a un català a Catalunya i que el Govern procurarà que tots els ciutadans de Catalunya entenguin el català. Això pot semblar insignificant però permetrà als catalans a mantenir la seva llengua davant la policia nacional o la Guardia civil i també davant d'un jutge. També posar les dues llengües en igualtat i no subordina ni jerarquitza una llengua sobre l'altra.Si un català només vol parlar en castellà a tots el àmbits ho podrà fer. Si és un català catalanoparlant també podrà sempre català arreu i davant de qui sigui, a Catalunya. Tot i així encara per la força del castellà i el recolzament de l'Estat Central, a Catalunya el castellà seguirà sent necessari i suficient per a viure aquí. En canvi el català seguirà tenint dificultat per a ser suficient i possiblement seguirà sent innecessària per a viure a Catalunya.
LA PROVA ES VEURE QUINA LLENGUA APRENEN ELS IMMIGRANTS A CATALUNYA:
LA LLEGUA DOMINANT QUE ES EL CASTELLÀ.
Aquest procés té a veure amb el procés de bilingüisme, el procés d'una substitució d'una llengua per a una altra. Això és el bilingüisme (segueixo les directrius del gran sociolingüista L.V. ARACIL) substitució.L'Estat espanyol -via tribunal constitucional ara- farà el possible per a que el procés segueixi endavant, vestint-lo com vulgui però mai frenant la substitució, només iniciada, a nivell popular, fa un segle o segle i mig, no més.DUBTEU? No cal anar massa lluny per a veure el procés progressiu de substitució a diferents àmbits geogràfics i amb diferents estats-nació.Des de l’alguerès,el rossellonès,el nul valencià a valència capital, el valencià de la resta de València o Castelló o Alacant;el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc,el català a Barcelona,el català a la resta de Catalunya.Com haureu observat hi ha una gradació de vitalitat. La mostra més clara del que és el bilingüisme -curiosament tan defensat pel PP- és el que ha passat amb el valencià a València capital, on en un segle pràcticament a desaparegut de la capital com a llengua social. Aquest procés és el que voldria l'estat i els partits espanyolista que l'habiten ara per a la resta de l'àmbit de cultura catalana, és a dir bilingüisme, substitució i desaparició de la llengua i la cultura catalana. No és cap secret a mi em sembla que salta a la vista i no cal aprofundir massa, només cal ser honest amb la història.Tenen tanta por a la NACIÓ catalana que segurament, el constitucional intentarà tombar el Preàmbul en diu que una o dues tardes desafortunades una colla d'arreplegats votats per una gent forassenyada que parla llengua la seva llengua per a fer la punyeta a la resta d'espanyols poden parlar l'imperial castellà, doncs es varen reunir en una sardinada i van votar -innocents !! de què serveixen els vots sinó es té el poder polític ni la força coercitiva? - que eren una nació. No van reclamar els drets històrics no d'una nació, sinó d'un estat que va ser una monarquia hereditària amb un exercit, unes corts, una policia, uns jutges, i unes lleis tant fotudes i coercitives com les de qualsevol altra estat modern o pristi.Com sabem que efectivament Catalunya, la Corona d'Aragó, fou un estat medieval europeu amb molt força econòmica, política i cultural. Saben també que l'actual estat espanyol es producte de la imposició de la imperial Castella, amb el nom revolucionari de España, sobre la resta de nacions de la península ibèrica.Tenen por a parlar de drets històrics -quina por !!!- ni d'autodeterminació de Catalunya, no fos que estirant aconseguíssim desempallegar-nos de la imposició de Castella sobre la nostra pàtria, reclamant per la història o pel vot democràtic respecte pel nostre poble i la nostra cultura
DONCS M'ATREVEIXO A FER UN VATICINI:
PODRIA SER QUE EL CONSTITUCIONAL ES CARRAGUÉS AQUEST DOS ASPECTES VOTATS PEL POBLE DE CATALUNYA PERÒ
ÉS MOLT POSSIBLE QUE POTSER ACABI CEDINT -EN UNA ÚLTIMA CONCESSIÓ- A ADMETRE LA DEFINICIÓ CÓMICA DE LA NACIÓ DEL PREAMBUL _QUÉ MÉS DÓNA FINALMENT NACIONALIDAD O NACIÓ?-
PERÔ SEGUIRÀ TUMBANT EL REFORÇ MÉS FORT PEL CATALÀ: NO S'ACCEPTARÀ QUE EL CATALÀ S'IGUALI AL CASTELLÀ I ES DIRÀ QUE ES INCONSTITUCIONAL LA OBLIGACIÓ DE CONEIXER EL CATALÀ A CATALUNYA. CAL NO OBLIDAR QUE CONEIXAMENT DEL CASTELLÀ SI ES OBLIGATORI.
aquesta inconstitucionalitat servirà per tornar a carregar judicialment contra el català com a llengua vehicular a la escola i com a mínim no tindrem la calma mínima de dir que l'únic que hagués fet la Generalitat seria garantir que tots el ciutadans catalans entenguin la llengua que els dona el gentilici.¿Coneixeu algun francès que no parli francèso algú espanyol que no parli castellà?i algun català que digui que no entén el català?
TOT ES RESUMEIX EN UN ÚNICA
LLEI:CATALUNYA ES ESPANYA Y LOS CATALANES ESPAÑOLES, EL PUEBLO ESPANYOL TIENE DERECHO A USAR EL ESPAÑOL EN TODA ESPAÑA SIN QUE NINGUNA OTRA LENGUA SUBALTERNA SE INTERPONGA.ALTRE COP ESTEM PRLANT DE SOBIRANIA.EL SUBJECTE DEL DRET A LA SOBERANIA DEL POBLE CATALÀ NO RESIDEIX EN EL POBLA CATALÀ SINO EN EL POBLE ESPANYOL
Es a dir què som, com ens sentim i que volem ser els catalans no s'ha de preguntar als catalans sinó als extremeños, andaluces, zamoranos, vallisoletanos, murcianos, tant o més que als catalans.Es a dir els catalans serem el que ens deixin els espanyols. Es a dir res com a poble, ni nació, ni cultura. Hem d'estar agraïts de haver patit només un etnocidi.(encara que podríem relatar més d'un episodi poc educat per part castellana i esperem que a futur no haguem de recordar una lamentable aplicació de 8è de la constitució)