dissabte, 5 de setembre de 2009

DECÀLEG DE TOTS ELS DECÂLEGS, EL CONTE DE LA LLETERA



No anhelis impacient el bé futur:

mira que ni el present està segur.

Ja posats i per a treure'n profit, en un futur no molt llunyà (ara només en tinc el propòsit) resumiré tots els decàlegs en un i el publicaré i els escriptors me'l trauran de les mans. Amb els diners que tregui em compraré una editorial i em publicaré i tots els meus amics i del beneficis que en trauré viatjaré i adquiriré experiència i fortuna podré escriure més encara i escriuré algun bestseller mundial, i pagaré a un equip de negres per a que m'escriguin guions per a la tele i compraré una productora i faré amic de Zapatero - ¿té amic?- i que em donarà una llicència de TDT de pagament _i em dirà apoyaré el estatuto que apruebe el pueblo catalán i jo li diré que sí, que sí, que tranquil que ara no toca - i aniré a Itàlia i li compraré a Berlusconi la meitat de les seves cadenes i aprendré a fer lleis com només ell sap i tornaré Espanya i em presentaré a President de la Generalitat de Catalunya i controlaré els mitjans de la Brunete Mediatica i el Mundo, l'Abc, la Razon la Cope cridaran alhora i enfadadissims que no només l'estatut es constitucional sinó que convenceran als espanyols que Catalunya és una Nació amb Història i amb drets històrics i el PP demanarà la capitalitat d'Espanya per a Barcelona i explicaran amb llagrimots als ulls que el català és la mes bella llengua de les que es fan i es desfan, i la sardana també i a Sevilla no ballaran sevillanes sinó sardanes i a Madrid els de Lavapies faran castells de 9 amb folre i manilles i tot el que calgui, i cridarem des del balcó de la Generalitat Visca Catalunya lliure igualitària, i els polítics catalans hauran de fer currículums com tothom per a treballar i hauran de treballar i ....


... I fins i tot en Samaniego s'aixecarà de la tomba escriurà en català

LA LLETERA
Portava al cap
una lletera el càntir al mercat
amb aquella rapidesa,
aquell aire senzill, aquell gust,
que va dient a tothom que ho adverteix
Jo sí que estic contenta amb la meva sort!
Perquè no venia de gust
més companyia que el seu pensament,
que alegre li oferia
innocents idees de content.
Anava sola la feliç lletera,
i deia entre si d'aquesta manera:
"Aquesta llet venuda,
en net em donarà tants diners,
i amb aquesta partida
un cove d'ous comprar vull,
per treure cent pollastres, que a l'estiu
ronden cantant el piu, piu "
"De l'import aconseguit
de tant pollastre compraré un porquet;
amb gla, salvat,
berza, castanya engreixar sense encert;
tant que pot ser que jo aconsegueixi
veure com se li arrossega la panxa "
"el portaré al mercat:
en trauré d'ell sens dubte bon diners;
compraré de comptat
una robusta vaca i un vedell,
que salti i corri tota la campanya,
fins a la muntanya prop de la cabana ".
Amb aquest pensament
alienada, brinca de manera
que al seu salt violent
el càntir va caure. Pobre lletera!
Quina compassió! Adéu llet, diners,
ous, pollastres, garrí, vaca i vedell.
Oh boja fantasia!,
Quina palaus fàbriques en el vent!
Modera la teva alegria;
no sigui que saltant de content,
en contemplar feliç la teva mudança,
trenqui el teu cantarilla l'esperança.
No siguis ambiciosa
de millor o més pròspera fortuna;
que viuràs ansiosa
sense que pugui saciarte cap cosa.
No anhels impacient el bé futur:
mira que ni el present està segur.

(traducció Sr. Google)

> Canvia



Suggereix una traducció millor